Bon dia Esmolet

Un relat de: ales de foc
Estiu del 92.La meva mare em va despertar abans del que jo haguès volgut. Dormia plàcidament sommiant somnis d'adolescent de 13 anys, amb les meves "preocupacions" i amb les meves aspiracions. Amb molta mandra i amb els llençols tatuats a les meves galtes, vaig baixar a esmorzar. Reconec que estava enfadada. La idea d'anar a collir prèssecs un dia d'estiu amb el meu avi no m'entusiasmava gaire, però la mare ja feia dies que em demanava que anès a ajudar-lo i ja no tenia cap més excusa per donar. Amb la motxil.la a l'esquena vaig agafar la bicicleta i vaig encaminar-me cap a un dels horts del padrí, que ja coneixia perfectament, doncs cada estiu em tocava a mi anar a ajudar-lo. Mentre pedalava pensava en les meves amigues, en com estarien preparant la seva motxil.la, però per anar a la piscina i jugar a tennis, tal com fèiem cada matí.

I allí era ell. Pujat dalt d'un banc amb la galleda enganxada a l'última escala del mateix. Amb el tors desputllat i amb el seu barret de palla tan particular.
-Bon dia Esmolet. Ja has esmorzat? Jo ja vaig pel tercer prèssec.- em va dir mentre donava una queixalada a un gustòs prèssec que sostenia entre les mans.
Indiferent a la meva enrabiada per haver hagut de venir a ajudar-lo, va continuar collint els gustosos prèssecs del seu hort.

Estava content. Mentre collia tararejava una cançó, que he intentat recordar molts cops, sense èxit. Vaig ajudar-lo amb les galledes i jo mateixa era la que triava els prèssecs segons el seu tamany: 70, 65 i cap al suc els que estaven malmesos per la calor o la calamarsa que havia caigut dies anteriors.

No vaig estar-hi més de dues hores. Ell mateix em va dir que ja podia marxar, que de ben segur que tenia coses a fer. I així ho vaig fer. Vaig agafar la bicicleta i vaig marxar camí del poble. Ben carregada de prèssecs i móres que el padrí mateix havia collit per mi, doncs sabia que m'agradaven molt.

I avui, vint anys desprès, recordo aquell matí d'estiu. I sé que mai més podré tornar a collir amb ell, ni veure'l amb el seu barret de palla. I donaria el que fos per poder tornar enrera i poder viure un dia calurós d'estiu amb ell. I poder-li explicar tot el que he aconseguit. Em sento egoista per no haver-lo disfrutat mentre podia, mentre ell encara era, mentre vivia.
Però per sort, tinc moments d'ell que mentre recordi, escriuré per poder-los explicar, qui sap, als meus propis néts.


Gràcies, padrí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de ales de foc

ales de foc

109 Relats

334 Comentaris

69266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
nascuda un mes de maig de fa uns quants anys.. Mare de dos preciositats i metgessa de professió.Tinc neguit per tot el que m'envolta, i em falten hores al dia per disfrutar de tot el que m'agrada: la música, el ciclisme, la fotografia, els animals, la cuina, escriure i escoltar. S'ha de viure tant i amb tanta intensitat la vida!! Balla, canta, pedala, riu, ESCRIU i sobretot viu!!!