Bon dia d'homenatge a la BELLESA, Mai no diguis ai si et trepitja un Xai (Títol d'una cançó de Duble Buble)

Un relat de: Persona
Ai, ai per quatre rals compra el pare un xai,
per dues monedes com el Haggada diu.

Va venir el gat i se'l va menjar.
El gos va empaitar el gat
que es va jalar el xai
i el va matar.
Que el meu pare va comprar
per quatre rals.

Ai el xai, el xai rai!

Després vingué el pal
que maldà el cap al gos
que havia mort el gat
que es va cruspir el xai
que el pare havia comprat
per no mes quatre rals.

Ai el xai, el xai rai!

Vingué llavors el foc
que va cremar el pal
que va matar el gos
que havia mort el gat
que es va cruspir el xai.
que el meu pare va comprar
per no mes quatre rals.

Ai el xai, el xai rai!

Vingué llavors l'aigua
que va acabar amb el foc
que havia encès el pal
que va acabar amb el gos
que havia mort el gat
que es va cruspir el xai
que el meu pare va comprar
no mes per quatre rals

Ai el xai, el xai rai!

Llavors va venir el bou
que la'aigua es va empassar
que va acabar amb el foc
que havia encès el pal
que va acabar amb el gos
que havia mort el gat
que es va cruspir el xai
que el meu pare va comprar
no mes per quatre rals

Ai el xai, el xai rai!

Al cap vingué el carnisser
que va escapçar el bou
que la'aigua es va empassar
que va acabar amb el foc
que havia encès el pal
que va acabar amb el gos
que havia mort el gat
que es va cruspir el xai
que el meu pare va comprar
no mes per quatre rals

Ai el xai, el xai rai!

Vingué llavors, l'àngel de la mort
a endur-se el carnisser.
que va escapçar el bou
que la'aigua es va empassar
que va acabar amb el foc
que havia encès el pal
que va acabar amb el gos
que havia mort el gat
que es va cruspir el xai
que el meu pare va comprar
no mes per quatre rals

Ai el xai, el xai rai!

I tu per què cantes
tu tan petit corder,
si la primavera és lluny
ni tan sols tardor és?

Has canviat?


Si, aquest any he canviat
i cada vespre cada tarda
no mes he demanat
per quatre raons.
Aquesta nit, però
he pensat una
de nova.

Fins quan i ha on,
aquest cercle de l'horror
ha de menar?

Empaitar i ser empaitat.
De la víctima i el botxí,
Te de durar fins a embogir?

Que què ha canviat enguany?
Aquest any...JO he canviat!

Fora jo un xai innocent
m'he fet un llop, un tigre ardent.
Fora jo un colom, un cervatell
Avui que se jo, pas que soc...

El meu pare el va comprar,
no mes per quatre rals,
Ai el xai, el xai rai!

El nostre pare el va comprar
no mes per quatre rals
i tot torna a començar.

La meva humil traducció d'aquesta sublim escena :


http://www.youtube.com/watch?v=FuBo5z0fr8A&feature=share

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Persona

Persona

347 Relats

154 Comentaris

100255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una Persona


No es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.

No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.

No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.

Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.

Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.

Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...

Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.

Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.

Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.

Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.

Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.

Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.

Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.

Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.

Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.

Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.

Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.

Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.

Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.

Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.

Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.


Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.