Bon any nou Europeu.

Un relat de: Persona

Mai ha estat l'Europeu llengua imposada per força si no punt de trobada de civilització. Una comunió dels pobles en la universalitat. Unitat en el destí.

Em superat grans esculls, com el de la ignorància i el primitivisme dels pobles indígenes. O el vell i tronat nacionalisme dels vells estats noucentistes amb els seus corruptes polítics que volgueren imposar a sang i foc o amb retorçades maniobres de passadissos i equilibris de tants partits. Els seus dialectes i mesquins interessos provincians.

Per la gràcia de Déu i del mercat; l'ordre la pau i les sagrades lleis de la propietat i el sentit comú; Les cosses ja són finalment el que son: Al seu lloc.


L'Emperador i la seva família amb la generositat de qui entrega i oferta la seva vida al servei de tots els súbdits i ciutadans i en el respectes a tots els compromisos adquirits amb La Santa Seu del Vaticà i d'aquesta Monarquia, Constitucional, Liberal i parlamentària. Respectuosa amb els seus diputats el.legits lliurement pel poble: tant els que seuen a l'esquerra; somrients. Com els que seuen a la dreta; irats.

Units pel bé comú de la raça humana. Emplacem a tots, en l'espèrit de germanor a encetar aquest nou any, nou curs europeu 2030. Especialment en l'àmbit lectiu i empresarial. Per tal de superar qualsevol intent terrorista , identitarista o fonamentalisme religiós i de qualsevol mena.

En el ben entés de bastir la casa comuna: La fabrica. Amb la llei i l'ordre, que caracteritza aques imperi aconfessional.

Bon any 2030! a tots !

Acabat el corresponent discurs. Prego a tothom que retorni, quan abans possible a la pau i l'ordre tant característic de la nostra civilització i del seu llocs de treball. En la confiança de que a cadascú li pertoqui el que és degut: Allò que legítimament hagi guanyat, després de les oportunes correccions del mercat i la retribució corresponen a les seves propietats, el seu rang i la seva condició.

Així sia!


....and the winer is:

AMENOPHIS I EMPERARDOR DEL SACRE IMPERI.


i aquí un gat aquí un gos...

( arcaisme corresponent)


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Persona

Persona

348 Relats

154 Comentaris

100606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una Persona


No es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.

No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.

No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.

Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.

Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.

Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...

Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.

Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.

Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.

Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.

Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.

Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.

Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.

Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.

Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.

Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.

Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.

Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.

Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.

Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.

Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.


Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.