Bombons

Mai hauria pensat tornar a trobar aquells bombons farcits de fruita que vam compartir aquella primera tarda en la que vam parlar. Segurament tu ni recordaràs aquest detall però jo en canvi durant un temps vaig estar cercant-los per poder evocar aquella primera presa de contacte però ni la persona que me'ls havia regalat recordava on els havia comprat ni jo vaig tenir mai la sort de trobar-los... fins avui, quan ja feia molt de temps que havia perdut tota esperança que els he vist casualment en una xocolateria i els he comprat sense pensar-m'ho dues vegades.
És ara que els assaboreixo, mentre escric aquestes línies i escolto la nostra cançó. Tinc al costat la fotografia que des de fa tants anys habita el meu moneder i la dedicatòria que em vas escriure a la meva llibreta. Volia escriure amb el boligraf que sempre haviem compartit però el pobre te ja tants anys que a aquestes alçades és totalment inservible. De totes maneres el guardo al portallapis amb els altres boligrafs.
Mai podria em podria desprendre de res que tingui a veure amb tu, de cap símbol de la nostra hostoria tot i que moltes coses han canviat a la vida dels dos i que altres persones hi han deixat la seva petjada.
Saps millor que jo que no m'he tornat a sentir tan feliç com en aquella època i que tot allò que em pugui fer reviure aquells instants durant uns segons és molt valuós per mi. Tan valuós com ho és cada conversa que compartim, cada reencontre.
Continues tenint la meva llealtat com saps que l'has tingut des del primer dia perque gran part del que sóc, del que se m'ho has inculcat tu. Tan sols espero sentir-te sempre tan a prop igual que fins ara.