Bombons de xocolata blanca: La història d'ella

-Perquè... a tu t'agraden, els bombons de xocolata blanca?
I direu... qui és el simpàtic que comença així una conversa amb un desconegut? On queda la típica conversa que mai sap per on continuar?
Ella sempre havia de ser diferent.
Bombons de xocolata blanca? I què carat importa si t'agrada o no una cosa com els bombons de xocolata blanca?
Doncs no. Ella tenia repulsió a qualsevol persona que li agradessin aquestes petites delícies. No podia veure-les, es negava a conèixer-les; com més lluny, millor.
-Si! - Contestà sorprès i alegre el receptor de la fatídica pregunta trampa - Per fi algú que m'entén! No sé parar de menjar-ne! En tinc de totes mides i formes, amb ametlles, amb avellanes, amb nous, amb poc sucre, amb moltes calories, amb poc colesterol... Mira, aquí mateix en tinc un! El vols? Te'l regalo; per bonica!
Pobre. Tan feliç que se'l veia, amb aquells ullets de nen petit que veu com el caramel s'acosta i s'acosta i ja és a punt de poder-lo assaborir, i just al acabar de pronunciar el SÍ triomfal ella ja havia marxat per cames, aguantant-se les ganes d'escopir-li a la cara.
Es que no estava feta per a mentir. Hi havia qui li deia que no havia de separar el món pels addictes als bombons de xocolata blanca i els qui no els suportaven, però no hi podia fer res, al veure algú somrient i parlant dels bombons li venien basques. I sempre acabava refugiada a casa, escapant-se de tots els bojos i dements que tenien suficient sang freda com per menjar-se aquelles fastigoses concentracions de dolços, sucre i colesterol.
Al arribar a casa, li agradava agafar una bona novel·la negra i estirar-se al jardí, escoltar música -sempre depenent del llibre-, i menjar iogurt amb muesli... perquè si, li encantava el iogurt amb muesli, en tenia packs i packs, de totes mides i formes, amb més fibra o amb menys fibra, amb més calories o amb menys colesterol, amb aquell tipus de cereals o amb aquell altre; Ningú ho aconseguia entendre, però era així...
Sempre havia estat una noia especial, diferent.
També li agradava escriure bajanades i riure's del que escrivia, imaginar les formes que s'amaguen rera els núvols i somiar que algun dia les imaginaria amb algú que fos quelcom més que un homenet sorgit d'entre quimeres utòpiques; trucar amb el seu antic telèfon vermell i continuar vivint d'il·lusions i fantasies, dibuixant-se un món fet a mida únicament pels seus ulls.