Bombons de xocolata blanca: La història d'ella

Un relat de: _shamandalie_

-Perquè... a tu t'agraden, els bombons de xocolata blanca?
I direu... qui és el simpàtic que comença així una conversa amb un desconegut? On queda la típica conversa que mai sap per on continuar?
Ella sempre havia de ser diferent.
Bombons de xocolata blanca? I què carat importa si t'agrada o no una cosa com els bombons de xocolata blanca?
Doncs no. Ella tenia repulsió a qualsevol persona que li agradessin aquestes petites delícies. No podia veure-les, es negava a conèixer-les; com més lluny, millor.
-Si! - Contestà sorprès i alegre el receptor de la fatídica pregunta trampa - Per fi algú que m'entén! No sé parar de menjar-ne! En tinc de totes mides i formes, amb ametlles, amb avellanes, amb nous, amb poc sucre, amb moltes calories, amb poc colesterol... Mira, aquí mateix en tinc un! El vols? Te'l regalo; per bonica!
Pobre. Tan feliç que se'l veia, amb aquells ullets de nen petit que veu com el caramel s'acosta i s'acosta i ja és a punt de poder-lo assaborir, i just al acabar de pronunciar el SÍ triomfal ella ja havia marxat per cames, aguantant-se les ganes d'escopir-li a la cara.
Es que no estava feta per a mentir. Hi havia qui li deia que no havia de separar el món pels addictes als bombons de xocolata blanca i els qui no els suportaven, però no hi podia fer res, al veure algú somrient i parlant dels bombons li venien basques. I sempre acabava refugiada a casa, escapant-se de tots els bojos i dements que tenien suficient sang freda com per menjar-se aquelles fastigoses concentracions de dolços, sucre i colesterol.
Al arribar a casa, li agradava agafar una bona novel·la negra i estirar-se al jardí, escoltar música -sempre depenent del llibre-, i menjar iogurt amb muesli... perquè si, li encantava el iogurt amb muesli, en tenia packs i packs, de totes mides i formes, amb més fibra o amb menys fibra, amb més calories o amb menys colesterol, amb aquell tipus de cereals o amb aquell altre; Ningú ho aconseguia entendre, però era així...
Sempre havia estat una noia especial, diferent.
També li agradava escriure bajanades i riure's del que escrivia, imaginar les formes que s'amaguen rera els núvols i somiar que algun dia les imaginaria amb algú que fos quelcom més que un homenet sorgit d'entre quimeres utòpiques; trucar amb el seu antic telèfon vermell i continuar vivint d'il·lusions i fantasies, dibuixant-se un món fet a mida únicament pels seus ulls.

Comentaris

  • patufeta | 24-03-2007

    Doncs a mi m'agraden els bombons de xocolata blanca.
    Però també m'encanta endevinar les formes que s'amaguen darrera els núvols, em fascinen els telèfons antics, en especial els de color vermell, i m'agrada escriure parides, llegir-les, i riureme'n!
    Beeeeeeeen trobat ;)

  • genial![Ofensiu]
    fleur | 08-09-2006 | Valoració: 9

    a mi em fan fàstic els bombons de xocolata blanca....

  • Eeeeh[Ofensiu]
    Underneath | 31-07-2006 | Valoració: 9

    Hi ha d'haver 3a part, eh? No ho sé, què et sembla un final feliç? =)

    Ah, per cert... té un regalet:


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de _shamandalie_

_shamandalie_

27 Relats

129 Comentaris

36886 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
"Poder reír, reír, reír abiertamente,
reír como un vaso al derramarse,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto por rozarme en las cosas,
herido en la boca por morder cosas,
con las uñas sangrando por agarrame a cosas,
y después dadme la celda que quérais que yo me acordaré de la vida." Pessoa..

Dos peus, dues cames i dues mans amb cinc dits (de pianista) cada una. Ungles mossegades, inevitablement. Dos ulls (molt o poc) foscos, un nas (respingon) i una mata de cabells (henna caoba) que van per on volen.

Amélie, la música, la literatura, el piano, la llibreta negra, un pilot (BIC's nooo!), els gira-sols, els clips, una volta amb monocicle, la meva gent i el meu trosset de veritat.

I.. i tot plegat, una miqueta.