Cercador
Bombolla que bolla
Un relat de: touchyourbottom- Compartir:
-Bolla, bolla!-exclamava l'infant.
Volia dir 'vola', però li sortia d'aquella manera.
No havia menjat pas cap 'bollo'.
La bombolla, la primera que li sortia i aguantava sense esclatar en fer-se o quan feia poc que volava, esdevenia magnífica. Giraven aigües de colors intensos en ella. Els contenia i si s'esbrevaven no sabria contenir-los. El nen els traslladava a la pupil·la de l'ànima on la bombolla bolla bolla, si amb suavitat anava a terra i aguantava esdevindria una mena de rar aigualit-ou-ferrat o si el vent capritxós se l'enduia es tornaria campiona bombollosa bollant bollant fins el setè cel...o si es mantenia a prop de l'infant que somreia extàtic amb la seva efímera presència fins a aparèixer-li la gamma cromàtica grisosa com de pantalla de televisor de no-tant-antany (ell desconeixia què era la màquina tonta)...sí, petaria fent petó a la galta de la criatura i directe al seu cor del record que s'instal·laria.
Les altres serien les altres. Com la primera, cap. Però seguí, amb un ric somriure, que
diluïa la camiseta ratada, la manca de calçat i la misèria d'aquell menut africà en aquell món màgic que acabava de descobrir.
Volia dir 'vola', però li sortia d'aquella manera.
No havia menjat pas cap 'bollo'.
La bombolla, la primera que li sortia i aguantava sense esclatar en fer-se o quan feia poc que volava, esdevenia magnífica. Giraven aigües de colors intensos en ella. Els contenia i si s'esbrevaven no sabria contenir-los. El nen els traslladava a la pupil·la de l'ànima on la bombolla bolla bolla, si amb suavitat anava a terra i aguantava esdevindria una mena de rar aigualit-ou-ferrat o si el vent capritxós se l'enduia es tornaria campiona bombollosa bollant bollant fins el setè cel...o si es mantenia a prop de l'infant que somreia extàtic amb la seva efímera presència fins a aparèixer-li la gamma cromàtica grisosa com de pantalla de televisor de no-tant-antany (ell desconeixia què era la màquina tonta)...sí, petaria fent petó a la galta de la criatura i directe al seu cor del record que s'instal·laria.
Les altres serien les altres. Com la primera, cap. Però seguí, amb un ric somriure, que
diluïa la camiseta ratada, la manca de calçat i la misèria d'aquell menut africà en aquell món màgic que acabava de descobrir.
l´Autor
284 Relats
131 Comentaris
84343 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
"-No m'ha conegut!-Això és que mai t'havia vist"
"En el moment de morir estava disposada a estimar"
(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).