Bombó

Un relat de: Marta Pérez i Sierra
"Tan sols et tinc a tu", li dic baixet, quan se m’enduen els mossos per interrogar-me. Sap que ho sé, voldria saber si guardaré el secret. M’interroga amb els ulls i amb el gest; faig veure que no me la miro, no li vull respondre, com a mínim que pateixi. No diré res, no vull dir res. Si l’acuso, l’empresonaran anys i em quedaré sol. Ha matat el pare, ho sé, però ja no té remei, i tot i que és terrible, pitjor seria viure en una casa d’acollida sense el pare ni la mare. Ell mort i ella a presó, i jo etiquetat com a orfe i fill d’una assassina. No diré res, mare, però pateix, pateix, com a mínim...

Et creies sola, a la cuina; el pare era a la dutxa. Vaig veure com injectaves quelcom en un bombó d’aquells que tant us agraden; bé, us agradaven, a tu i al pare, de mar de cava. Quan el pare s’acomiadava de tu amb un petó, li barrares el pas cap als llavis amb el bombó, mentre li deies: No triguis, que en tinc molts més, xocolata i el noi a casa l’àvia... No tornà, el pare no tornà. El que fos que injectares al bombó féu efecte i el pare va tenir un accident de cotxe; bèstia, molt bèstia. Morí cremat en xocar contra el mur d’un pont, sortint de la comarcal C – 17. Diuen que segurament fou un infart.

"Tan sols et tinc a tu", li dic baixet, quan se m’enduen els mossos per interrogar-me. "Sant Joan, Sant Martí, guardeu-me del verí", li xiuxiuejo molt, molt fluixet.

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Vaja![Ofensiu]
    Onofre | 08-10-2011 | Valoració: 10

    I els anhels de seda? On son?

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Un bon Secret[Ofensiu]
    pingui | 11-07-2011 | Valoració: 10

    M'ha ahradat moltisim...

  • !!!!![Ofensiu]
    Naiade | 08-07-2011 | Valoració: 10

    Un gran petit relat, aconseguint una novel•la negra en miniatura. Molt ben descrit i aconseguit. Mereixedor de ser seleccionat. Felicitats!!

    Una abraçada

  • Bon ritme[Ofensiu]
    darkman | 13-06-2011

    i ben merescuda tria la del teu relat. Mantens en tot moment el neguit en el lector, una narració curta i intensa que et porta a moltes sospites, com les que obre en neville en el seu comentari, però segur que els motius són diversos... o igual sols injectava licor... i el nanu té molta imaginació. Total, molt bon relat, et felicito.

  • mare, esposa i metzinera[Ofensiu]
    Neville | 12-06-2011

    Relat agressiu, podria figurar dins la crònica negra de qualsevol plana dels diaris.
    Rumio també en els motius de la enverinadora, patia en silenci la brutalitat d'un marit despietat? Menyspreava l'home amb el que estava casada? Necessitava cobrar l'assegurança? Volia ser lliure per fugir amb el seu amant?
    Excel·lent el neguit del fill debatin-se entre el sentit de la supervivència i el coneixement de la veritat. Un secret massa fosc per portar-lo en secret. Estaria bé, saber com l'afectat després d'uns anys (demano formalment una segona part ^_^).
    Felicitats per la selecció del relat. ^_^

  • Mmmmmmmmmm[Ofensiu]
    Miri4 | 08-06-2011

    Marta, quin relat!. M'ha agradat molt.
    (I a partir d'ara també vigilaré quan mengi bombons...). Felicitats!.

  • Marta[Ofensiu]

    Moltes gràcies!

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de maig de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • T'he descobert![Ofensiu]
    nuriagau | 24-05-2011 | Valoració: 10

    He anat a parar a aquest relat perquè me l’he trobat als darrers comentats. Celebro haver-ho fet. No havia llegit res teu i aquest microrelat ha estat tot un descobriment.
    Amb poques paraules, has estat capaç d’escriure una història colpidora. Una veu narradora en primera persona , confessa el secret al lector i ens manté el dubte si aconseguirà guardar-lo, especialment a la policia.
    Aquest pobre fill , repeteix la frase: "Tan sols et tinc a tu" a l’inici i al final del relat amb gran encert.
    Et seguiré llegint,
    Núria

  • Sangifetge | 23-05-2011

    M'agrada com aconsegueixes explicar tant amb tan poques paraules. Aquest relats és un petit exemple de novel·la negra feta amb quatre pinzellades, molt detallistes i molt ben donades. Dens, ric en detalls i ben escrit.

    Felicitats.

  • crohnic | 23-05-2011

    Em sembla que a partir d'avui aniré amb més precaució a l'hora d'acceptar bombons de segons qui... jeje
    Bon relat i bon secret!!

  • Jo no li dic[Ofensiu]
    Pilar | 23-05-2011 | Valoració: 10

    Coincidència, sinó sincronització. Espero i desitjo llegir algun dia el desenvolupament de la idea que tenies.
    La d'aquest relat ha estat fantàstica. M'ha encantat!
    Gràcies Marta!

  • Bombó enverinat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2011 | Valoració: 10

    I mira que escrius bé Marta! És un relat duríssim, que fa patir però que alhora té un toc de prosa poètica que el deixa enoltat d'una boirina encantadora. Una boirina de patiment però de bon regust literari. Fas patir, però patir així, llegint-te, va bé. Una abraçada.

    aleix

  • un relat ben cru...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-05-2011 | Valoració: 10

    i colpidor que enganxa al lector finsel final
    et felicito

    Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a dues coses:

    1) A participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.

    Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
    Rdm nº 1

    2) A llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog. Els nous escrits : El Gran Sallent I Esquerda al granit

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta Pérez i Sierra

Marta Pérez i Sierra

18 Relats

112 Comentaris

7761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Autora de "Sexe Mòbil Sinular, SMS" Ed. Viena 2002 , "Fil per randa" Ed. Bubok 2008, "I demà, l'atzar" Ed. Setzevents 2009 i "Dones d'heura" Pagès Editors 2011.
www.martaperezsierra.com