Bomba de fabricació casolana.

Un relat de: Óscar López Roig
Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac...

Despertes. Les sis del matí, tens sort, hora d'anar a treballar, més de vuit hores de treball precari, repetisc, si tens sort, mal pagat, sense previsió de continuïtat, privat de drets, poques possibilitats d'ascendir en la jerarquia laboral, has de complir, pots anar al carrer, optimitzar beneficis, especialització, experts en una sola cosa, ignorants que desconeixen la resta, ningú ajuda a ningú, tots saben, ningú fa res, sindicats venuts, sindicats per estrenar, competència entre companys, amor d'amo aigua en cistella, titulació per entrar a formar en una cadena de muntatge, per repetir la mateixa tasca, una, dos, tres, mil voltes la mateixa, i demà més, baixa el sou, pugen les hores que estàs fóra de casa, casa que has de pagar, si tens hipoteca, si vols electricitat, si vol aigua, aigua tractada, aigua semi-enverinada, contribucions, impostos, t'obliguen a formar una família, estàs dins del sistema, xiquets, despesa afegida i necessària, no existix cap déu, cap miracle, colps de sort perillosos, t'ha eixit la loteria, no hi ha fortuna, vicis, nervis, no tens temps de res, egoisme estranyament aplicat, emigració problema, però, que coses!! També sóc un emigrant, sistema de mercat, democràcia, dictadura civilitzada, solució, eres mercaderia i barata, arribes a la llar, cansat, baldat, amb mal de cap, regna la desídia, et poses la televisió, la inòpia s'apodera de tot, somriu i calla, dóna gràcies de ser un bon esclau.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac...

Despertes. No tens cap ocupació laboral, aturat, amb família, sense família, apartat, oblidat, en recerca d'un infern al que pertànyer, al que sentir-te unit, tens dret a morir, no et sents útil, no vals ni per a fem, cap endoll on connectar-te, cap trifàsic d'on funcionar, nepotisme acomodat entre els aburgesats, eres l'oblit, el record, números en una estadística, sense rostre, una empremta digital, una persona anacrònica en temps moderns, eres carn de presó, omplis les hores mortes amb alcohol, futbol, en definitiva, circ mediàtic i mala propaganda que no saps distingir amb claredat, mirant de reüll al teu veí d'origen llunya, no et preguntes mai per què està lluny de casa, mascles desproveïts de valor humà, l'han perdut en el procés, dones privades d'un altre futur, submissió, resignació, suïcidi col·lectiu, induït, en massa, cua en l'oficina de l'INEM, baixa l'atur, i no ho notes en les butxaques, conserves un lloc privilegiat en les llistes negres, butxaques buides, foradades, emigrar? Com? Si no pots eixir ni de casa, si tens on recolzar-te pots caminar després de descansar uns segons, sinó, ets carn de canyó, arribes a casa, repasses els diners que et queden, no hi ha prou per a gasolina, et deixes seduir per l'aparell maleït, per els mitjans de comunicació del regim, deixes de pensar si és que ho has fet en algun moment i el que obtens és un soroll que et buida el cap emportant-se la poca integritat que et quedava.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac...

Despertes. Eres jove, tot un món t'espera, eres estudiant, o no vols estudiar, els teus referents solen violar les lleis, de manera sistemàtica, de manera exponencial, solen dinamitar els valors humans, no hi ha pietat, tens que formar-te, tens que tornar-te a formar, així fins l'infinit, beques que no arriben, treballs on s'aprofiten de tu, i, et miren malament, t'obliguen, et diuen, t'aconsellen, eres rebel, els adults mai han fet una revolució i et diuen que els vells temps ja han passat, però, són més presents que mai, eres conscient de que t'han enganyat, i no saps com ha passat, és fàcil, t'han utilitzat, t'han manipulat, com ovelles cap a l'escorxador, et venen modes a canvi de la teua vida, et sents desprotegit o desprotegida, et creus net, impol·lut, no ho estàs, han embrutat la teua ànima, abans era pura, ja no ho és, no ho serà més, apareix una altra la volta la paraula emigrar, volar, amb les ales ferides significa que els depredadors s'esperen a que caigues moribund dins dels seus dominis i sembla que la terra els pertany, deixaràs de ser tu, perdràs al nen que no fa poc encara jugava amb els amics, ara eres responsable, els adults et culparan dels seus erros, els adults minaran el teu futur i arribes a casa sense ganes de parlar, distanciant-te dels teus, miraràs programes de poc valor social, engoliràs per els ulls pur plaer autodestructiu, escoltaràs insulsa i vàcua música moderna o si et sembla millor transgressora i comercial i et tancaràs en la teua habitació.

Tic-tac, tic-tac, tic...

Despertes. Eres dona en un món on les lleis són antigues normes obsoletes, fetes per homes, dominades per homes, legislades per homes, et diran que hi ha discriminació positiva, paritat entre homes i dones, dones que governen amb mà d'home, poques s'atrevixen a dir-ho, tens por, depens d'algú altre, no pots denunciar, però, ho desitges amb totes les teues forces, t'assenyalen, la publicitat et farà dona, eres voluble al gust de la audiència, el public no sap el que vol, l'espectador sempre té la raó, algunes religions t'oprimixen, algunes ideologies et castiguen, la moral és esclavista, la llibertat condicionada, condimentada amb belles mentides, et vendran llibres d'autoajuda, tindràs les millors telenovel·les, les millor pel·lícules dramàtiques amb un magnific happy end, seràs estereotipada, preparada i qualificada per a qualsevol treball, et relegaran a les faenes de sempre, no et deixaran parlar i en algun cas et promocionaran perquè al sistema l'interessarà, societat patriarcal, tot és diferent, res canvia, tots tenim drets, però tu, menys que tots, el teu cos no serà teu, decidiran per tu i voldran que calles com una bona nena, mare soltera amb poques ajudes del govern, soltera, baix els perjudicis dels conformistes, mare de família a la que lentament li succionen la vida, arribares a casa i el treball o els mal de caps encara no han fet més que començar.

Tic-tac, tic...

Dorms. No pots dormir, són les dos, les tres, ja no contes les hores, l'infern s'ha traslladat a la teua ment, és com un desert gelat, on el vent bufa violentament, fa tant de fred que ets sents sol o sola, ets l'única persona, en este món superpoblat, no saps que pensar, si penses, no saps que fer i no fas res, tanmateix, vols menejar-te, necessites fer-ho, la vida sembla el fum d'un cigarret encès i tu eres la cendra, tot dóna voltes mentre estàs quiet o quieta, simulacres de vida, dansen un ball macabre i açò és el progrés? La resposta, és que no ha canviat res.

Tic-tac...

Entre la confusió, una pregunta insistix en no ser oblidada, què pot variar el curs d'este moviment? És dur i ho saps, et toca moure. Tu mateix.

Tic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Óscar López Roig

Óscar López Roig

38 Relats

81 Comentaris

22530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí i col·laborador del periòdic RiberaNews. Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana