“Bolleria fina”

L'agutzil va venir acompanyat pel sereno a anunciar que caldria tancar provisionalment el local dels berenars de sempre:
-Que et sembla, Mariona, que vulguin tancar el nostre raconet de sempre, de Can Pistraus?
-Ai, sí, Carme!, on trobaríem uns melindros per sucar-hi la xocolata, i quina xocolata!, com aquests? Abocà, la Mariona.
-Doncs, l'alcaldessa diu que no es vol arriscar que hi hagi alguna fatalitat i algun dia caigui algun tauló del sostre, o s'enfonsi algun client en el terra i ha decidit que es traslladi provisionalment al personal al local veí,...
-Que diuen aquests ximplets, al local de la “Bolleria fina”? I ara! Allà no hi entrem nosaltres, perquè no ens hi volen!
-..i que compta amb tots els avals constructius - va concloure quan va poder l'agutzil amb l'assentiment del sereno -,...
-Vet-ho ací, quina bretolada, no, Carmeta?
Dona - va contradir-li la Carmeta - potser podrien apuntalar una mica aquest nostre local tradicional de sempre,...rehabilitar-lo es diu, oi? Amb alguna subvenció cultural pel tercer sector,...
Haurem de reconèixer,...prosseguí l’agutzil
- Els fa nosa el veïnat, ja se'n poden anar a pastar, Carmeta,..
-D'això - va continuar l'agutzil amb l'assentiment continuat del sereno, i ja amb certa i terbolenca incomoditat manifesta - la “Bolleria fina” els convidarà a tres esmorzars i dos berenars, dobles, i, ...
- Au va!, si la propietària és d'una estirada,... des que anava a l'escola, de ben petita, ja,...Sentencià la Mariona
- I No hi tenen ni porta i hi entra un fred! Deu-meu de la creu de Sant Jordi,...
-Allà ningú no parla! No diré que vulgui fer safareig, però una mica de conversa,....
-El safareig hi va per sota, Carmeta! -Reblà la Mariona.
- ...i que et sembla, doncs, tothom fent de cambrer seu, tot deu amb la seva plata en silenci esperant a pagar,... i que vols que et digui fa bona pinta a primera vista però trobo llardosos els croissants, caldria que els fessin d'una altra manera,...Enraonava la Carmeta.
-... que “mos” agrada la bolleria fina i en això som antigues també, i modernes!: el dret a la diversitat!...però perquè fem servir la llengua també per enraonar,...a banda d'assaborir els dolços, clar! No, Carmeta?
- Ja amb les idees ben clares la Mariona feu: Au, digueu-li a l’alcaldessa, agutzil i sereno, que “naltres” voldríem, si de cas, una lloc de trobada nou de la gent gran d'ací, amb cuina per fer-nos el berenar i poder convidar a qui vulguem,...
- i fer alguna celebració: uns pastissets ben fets, unes capcetes, fins i tot una mica de vi ranci - Continuà, ja en plena evocació la Carmeta.
- Aleshores ja ens podrà tancar el localet , o fer-hi reformes... Compte! que convidarem i tot!: a tres esmorzars i dos berenars dobles als de la “Bolleria fina”, tan fina com de capital de comarca,,...-Aclucà l’ull la Mariona.