“Bolleria fina”

Un relat de: aleshores
L'agutzil va venir acompanyat pel sereno a anunciar que caldria tancar provisionalment el local dels berenars de sempre:
-Que et sembla, Mariona, que vulguin tancar el nostre raconet de sempre, de Can Pistraus?
-Ai, sí, Carme!, on trobaríem uns melindros per sucar-hi la xocolata, i quina xocolata!, com aquests? Abocà, la Mariona.
-Doncs, l'alcaldessa diu que no es vol arriscar que hi hagi alguna fatalitat i algun dia caigui algun tauló del sostre, o s'enfonsi algun client en el terra i ha decidit que es traslladi provisionalment al personal al local veí,...
-Que diuen aquests ximplets, al local de la “Bolleria fina”? I ara! Allà no hi entrem nosaltres, perquè no ens hi volen!
-..i que compta amb tots els avals constructius - va concloure quan va poder l'agutzil amb l'assentiment del sereno -,...
-Vet-ho ací, quina bretolada, no, Carmeta?
Dona - va contradir-li la Carmeta - potser podrien apuntalar una mica aquest nostre local tradicional de sempre,...rehabilitar-lo es diu, oi? Amb alguna subvenció cultural pel tercer sector,...
Haurem de reconèixer,...prosseguí l’agutzil
- Els fa nosa el veïnat, ja se'n poden anar a pastar, Carmeta,..
-D'això - va continuar l'agutzil amb l'assentiment continuat del sereno, i ja amb certa i terbolenca incomoditat manifesta - la “Bolleria fina” els convidarà a tres esmorzars i dos berenars, dobles, i, ...
- Au va!, si la propietària és d'una estirada,... des que anava a l'escola, de ben petita, ja,...Sentencià la Mariona
- I No hi tenen ni porta i hi entra un fred! Deu-meu de la creu de Sant Jordi,...
-Allà ningú no parla! No diré que vulgui fer safareig, però una mica de conversa,....
-El safareig hi va per sota, Carmeta! -Reblà la Mariona.
- ...i que et sembla, doncs, tothom fent de cambrer seu, tot deu amb la seva plata en silenci esperant a pagar,... i que vols que et digui fa bona pinta a primera vista però trobo llardosos els croissants, caldria que els fessin d'una altra manera,...Enraonava la Carmeta.
-... que “mos” agrada la bolleria fina i en això som antigues també, i modernes!: el dret a la diversitat!...però perquè fem servir la llengua també per enraonar,...a banda d'assaborir els dolços, clar! No, Carmeta?
- Ja amb les idees ben clares la Mariona feu: Au, digueu-li a l’alcaldessa, agutzil i sereno, que “naltres” voldríem, si de cas, una lloc de trobada nou de la gent gran d'ací, amb cuina per fer-nos el berenar i poder convidar a qui vulguem,...
- i fer alguna celebració: uns pastissets ben fets, unes capcetes, fins i tot una mica de vi ranci - Continuà, ja en plena evocació la Carmeta.
- Aleshores ja ens podrà tancar el localet , o fer-hi reformes... Compte! que convidarem i tot!: a tres esmorzars i dos berenars dobles als de la “Bolleria fina”, tan fina com de capital de comarca,,...-Aclucà l’ull la Mariona.

Comentaris

  • Diàlegs frescs...[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 13-04-2017 | Valoració: 10

    ... de personatges no tan frescs. Es nota habilitat literària en reflectir sobre el paper la conversa, t'hi fica sense adonar-te'n, i això és un mèrit. T'animo a seguir escrivint!

  • Ahir i avui[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-04-2017 | Valoració: 10

    Un molt bon relat, reflectint un ahir i un avui molt bé. Elles dues semblen personatges d'una novel·la de l'Emili Vilanova (escriptor barceloní de finals del XIX i principis del XX, que va dibuixar magistralment aquell canvi de segle a la capital catalana). L'avui és la trista constatació de les botigues centenàries davant l'excés de turisme que encareix la ciutat. Ara penso en la darrera veïna de la plaça de Santa Maria (davant de Santa Maria del Mar), que va haver de marxar, pressionada pel turisme excloent i encaridor de la zona. Deu fer uns cinc o sis anys d'això. Una forta abraçada i m'alegra veure reflexions sobre la Barcelona del segle XXI.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: