Boletes de galzeran

Esgarips d'ocellam rapinyaire que s'atipava sota l'arbreda carregada de pinyes quasi negres que la celístia desistia d'il•luminar colgaven el dèbil so d'una nadala que cantava el fillet d'uns pares mut ell muda ella tot i dibuixant entre tots dos una mandala que venia a ser l'estrella d'Orient.

El nen entonava la cançó quasi plorant. No el sentien. Però li llegien els mots. No podia canviar la lletra. L'haurien estomacat encara més.

-És tomàquet?- i va assenyalar una menja vermellosa i lluent entre l'enciam. Semblaven cherries.

El van mirar, van somriure alhora sense informar, i tot seguit van començar l'àpat de la Nit de Nadal . La llar de foc defectuosa atorgava fredor i la caseta de fusta adquiria la sensació d'estar entre marbre gèlid.

Una textura gelatinosa, un gust desconegut i la flaire d'espècies que estimulen i enganyen el van fer devorar aquella mena de mandonguilles presentades com baies de galzerans.

-Cuineu tan rebé! Vull tornar a cantar el que he après a l'escola. Vaig a buscar el ninot. Va, no us enfadeu, que ho faré bé.

Mentre hi anava repassava:

"Ja som a desembre dia vint-i-quatre
dotze de la nit arriba el Pare Noël
un vestit vermell i una barba blanca
un cinturó negre i botes de pell..."

El nen va trobar la figura de peluix de Santa Claus esventrada.

... Talment com el vell afable de debò, tombat sobre la neu, obert en canal, regalava sang, al bosc a tocar. Carn amb greixim fàcil de moldejar i divertida de condimentar, la d'aquell intrús.

I el nen va haver d'ajudar-los a acabar l'estel dels Rei