Boles xineses

Un relat de: llpages

És natural que la besàvia celebri el seu centenari de naixement envoltada de tota la família, amb aquell caliu de les grans ocasions. El que no és tan normal és que els fills, les filles, els gendres, les nores, els néts, les nétes i tota la parentela que vulgueu, s'apleguin a casa de la padrina a quarts de sis de la matinada. I encara és més estrany que ho facin al voltant de la televisió, enlloc de fer-ho en una taula parada amb bols fumejants de xocolata calenta. Però tot té una explicació: es tracta d'un regal d'aniversari especial per a una ocasió que s'ho mereix. L'Àfrica, la néta gran de la filla mitjana, ha anunciat que sortirà per televisió i felicitarà l'àvia de la manera més original que hom pot imaginar. Els parents van acollir la notícia amb alegria, tot i que després van fer-se la següent pregunta: encara que sigui comprensible que l'Àfrica no surti en prime time, això de quarts de sis del matí no és un xic sospitós? A mig matí o a l'hora de fer el cafè, després de dinar, no podria trobar-se un forat més adient en la graella de la programació, aprofitant qualsevol tertúlia on la gent diu el primer que li passa pel magí amb l'únic propòsit de sortir per la tele? Doncs no, que els índexs d'audiència amb impacte van molt buscats i cada cop costa més d'assolir uns percentatges que permetin perllongar uns programes que viuen el dia a dia a salt de mata, intentant el que sigui per fidelitzar un espectador cada cop més insensibilitzat als continguts. A no ser que la néta sigui la primera en trepitjar Mart i ho faci en una franja horària de màxima audiència per als marcians i un xic desfasada per als terrícoles...
El fill gran de la iaia ha engegat el receptor uns minuts abans de l'hora que li va dir la seva neboda, i escridassa la tribu a fi de què s'acomodin al voltant de la butaca on seu qui presideix el conciliàbul familiar. El que apareix a la pantalla és un parell de presentadors, un noi prim i jove i una noieta de cabells foscos recollits en una cua de cavall. El silenci s'imposa a la sala quan la càmera enfoca dues boles del tamany d'una mandonguilla reposant sobre el taulell; estan unides per un filet de niló prim que sembla prou fort perquè surt directament de les esferes de plàstic, i encara es prolonga per l'extrem oposat d'una d'elles.
- Després del seu ús, renteu-les amb un sabó neutre i passeu-hi força aigua, deixant-les assecar a l'aire. El material del que estan fetes acompleix les normes més estrictes d'higiene i resistència - diu ella amb un somriure d'orella a orella.
- El fil que penja de l'extrem us assegura una recuperació segura i sense sorpreses. Això sí, donat que no hi ha cap element que faci de topant, es desaconsella el seu ús per qualsevol altra via que no sigui la vaginal, estalviant-vos situacions incòmodes per una pèrdua inesperada - completa la informació el noi sense enrojolar-se ni un mil·límetre quadrat de la seva pell.
El nét més avançat en la física del bescanvi de fluids deixa anar un "alça, Manela!" que no deixa indiferent a la resta dels espectadors. El fill gran s'abraona sobre el comandament a distància, però just aleshores apareix la cara de l'Àfrica a la pantalla. L'àvia aixeca la mà en el precís moment en què s'anava a prémer el piu que donava pas a un altre canal; perquè la iaia és sorda com una campana, però conserva una vista d'aguilot.
- He aconseguit que, després de parir dos fills, els meus músculs pèlvics recuperin la seva tonicitat original gràcies al massatge íntim d'aquestes meravelloses boles xineses. A banda, les duc posades sempre que vull, i em permeten desenvolupar-me normalment sense que m'hagi de preocupar de res. He arribat a fer el cafè amb la família duent-les posades sense cap entrebanc! - i l'Àfrica esboça un somriure de felicitat d'allò més natural.
Enmig del silenci més pregon, se sent el dringar metàl·lic de dos cossos que piquen contra alguna cosa, però no són les xineses (unes altres pilotes, qui sap...); es tracta de dos glaçons que s'han deixat anar des de massa alçada cap al fons d'un got, manipulats per una mà que ha perdut el control davant del noticiari televisiu. Els parents reunits es miren els uns als altres amb la incredulitat lògica del que acaben de sentir. Quan va ser la darrera vegada que van prendre cafè amb l'Àfrica? Segur que no van notar cap comportament anormal en ella aleshores? No tenen temps de transmetre a l'exterior el que els passa pels seus caps, la xerrameca de l'Àfrica no s'atura.
- Amb les amigues de la colla hem aconseguit que ens anomenin "el grupet de les boles xineses", som l'enveja de tot el barri! - remata amb la seguretat del que sap que està creuant la frontera de la provocació superlativa. Però la bola de neu ja rodola pendent avall i es va fent cada cop més grossa.
- Voldria anunciar una primícia mundial en l'ús d'aquesta joguina tan engrescadora - segueix l'Àfrica amb la naturalitat de qui explica la catequesi als infants -. Les dones en una edat més enllà de la maduresa també n'han volgut provar els seus efectes beneficiosos i han reportat uns resultats extraordinaris. Degudament lubrificades, han fet despertat instints libidinosos que feia molt de temps que romanien abandonats en el bagul dels records, i això ha provocat una vertadera revolta en les relacions de parella a la tercera edat, amb efectes immediats en les ganes de viure i, sobretot, de reviure! - exclama amb un entusiasme encomanadís.
- Ja n'hi ha prou, d'aquest color! - talla amb sec el fill gran de l'àvia, i fa el gest de desconnectar l'aparell directament des del televisor.
- Atura't! Vull veure com acaba, aquest desori - reivindica la velleta amb la determinació més pròpia dels que estan sota els efectes d'un reconstituent vigorós que no pas amb cent anys a l'esquena. No hi sent, però intueix que se n'està coent alguna de grossa...
- Per això vull regalar-ne a l'estimada de la meva àvia, que avui fa cent anys, i recomanar a totes aquelles àvies tan eixerides com ella que se'n comprin unes ara mateix i revisquin el miracle de rememorar plaers passats - segueix la néta, per a passar a descriure a continuació que la discreció és el manament absolut en l'ordre de compra i entrega de la comanda.
- Per l'amor de Déu, mare, voleu fer el favor d'apagar el televisor? Si el pare aixequés el cap! - i ell fill gran se'n va decidit cap a l'aparell. Aquesta vegada tampoc aconsegueix el seu objectiu: una mà pigallada, de pell arrugada i nerviüda, amb venes liloses sobresortint per damunt de músculs i ossos ressecs, l'agafa pel canell i atura l'acció del seu fill, el qual es mira de fit a fit la seva anciana mare amb posat interrogant.
En aquell moment, se sent el pany de la porta i apareix l'Àfrica a la sala. Sota una forta impressió, cap humà reacciona de seguida. Tenen els circuits neuronals ballant la polca amb tanta novetat insòlita, i no estan per a res ni per a ningú.
- Per molts anys, àvia! - i li fa entrega d'un paquetet d'allò més ordinari.
El paquetet! S'han assolit els mínims per a poder parlar d'escàndol majúscul. El pare de l'Àfrica ha agafat un color de cera que ha fet empal·lidir la parròquia que l'acompanya, talment com si la capsa embolicada contingués un explosiu contundent. "Això és un present grec, deixem-nos de romanços", xiuxiueja la nora amb ganes d'agafar l'Àfrica pel coll i fer-li empassar el desassossec familiar que ha provocat (boletes de marres incloses). Sort de l'aigua del Carme, que arriba a punt per a retornar el pare del seu estat de xoc. Llàstima que el destí estigui escrit per a tothom i no respecti orígens ni edats.
L'àvia obre el paquetet i juga amb la refotuda andròmina, que s'entortolliga entre els seu dits. S'adreça a la seva néta i li diu a cau d'orella, mentre es penja les esferes del lòbul auditiu com si fossin un parell de cireres.
- Moltes gràcies, noia - no recorda el seu nom, però n'està exculpada perquè amb cent anys la família ja podria ocupar un dietari telefònic en paper ceba de tant que ha crescut -. El teu avi me'n va regalar unes, i les estones en què me les vaig posar foren del tot inoblidables - i gira el cap prou de pressa per a què les petites boletes es belluguin acompassadament.- M'has fet venir a la memòria un munt de records tan plaents... A la meva edat, rebobinar la pel·lícula dels moments més emotius de la meva vida, amb l'amor com a protagonista, és el millor dels regals - li respon somrient, mentre li dona un petó i li pica l'ullet.

llpages

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

995 Comentaris

295321 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.