Boja perduda

Un relat de: Escandalós
Des de ben menuda l’havien alliçonat en les virtuts del treball i del servei a la família, únic col•lectiu humà que podia protegir-la i al que calia servir amb diligència i resignació. Havia estat una bona alumna!
I així fou com, imbuïda de valors i de por, es va resignar quan el seu marit començà a malbaratar amb capricis inútils els ingressos familiars , quan li comunicà solemnement i amb una mitja rialla que no desitjava tenir fills, quan va deixar d’acaronar-la perquè , segon li digué, ja no era tan jove i bonica com ell necessitava. Capcota, corsecada, amb els ulls secs i l’anima arnada, deixà passar els anys.
Però quan el seu marit començà a omplir de regals i d’atencions la nebodeta tardana que va apadrinar, testà al seu favor i l’ estimà com a una filla, quelcom fosc i maligne sorgí del seu pit ressec i la llet que no havia alletat els seus fills, agre i concentrada, es va escampar pel seu cos i va dominar la seva submisa voluntat.
Aquella tarda de Nadal, mentre la nebodeta deia la dècima envoltada dels somriures complaents de la família, ningú s’adonà de la seva mirada esgarriada ni de l’arma que duia a la mà. Segons després, la neboda era morta.
Cap dels membres del Jurat Popular va poder entendre com aquella dona tranquil•la i familiar, benvolguda per veïns i companys de feina, havia pogut cometre un crim tan esgarrifós i la van declarar “Boja Perduda”.
Al jardí de la Institució Mental que la va acollir encara se la pot veure, capcota, amb la mirada esgarriada i amb una ganyota que només ella sap que és un somriure. Amb el cor ben viu i l’ànima alegre, deixa passar els anys!

Comentaris

  • Penjat al NADAL DE CONTE[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 09-11-2013 | Valoració: 10

    Ehttp://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=637

    Gràcies.

  • El verí de la frustració[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-11-2013 | Valoració: 10

    Has escrit un relat que fa pensar en com el dolor i la frustració de tota una vida pot portar a actes que mai no s'haguessin pogut imaginar. La rancúnia, que va podrint per dins, és un verí molt potent, que emmetzina primer a qui l'engoleix i després fa caure en un estat d'alienació irreversible.

    Felicitats pel relat, escrit magistralment.

  • Ens ho envies a la tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 04-11-2013 | Valoració: 10

    Tens alguna imatge al cap ?.
    És un testimoni molt ‘peculiar’ de Nadal.

    Gràcies

  • un relat que corprèn Antònia...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-10-2013 | Valoració: 10

    i que dóna a la reflexió, ben segur que no deixa indiferent a ningú !
    gràcies per comentar i compartir, una abraçada ! ;-)

  • Magnífic relat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 22-10-2013 | Valoració: 10

    Amb una quotidianitat que fa el final encara més terrible, ens expliques una història de soletat i sordidesa amb una gran fluidesa. Es molt difícil fer entendre els trets de personalitat i ho fas de meravella. Felicitats pel relat!! M'ha encantat.

  • Una historia que corprèn[Ofensiu]
    Naiade | 22-10-2013 | Valoració: 10

    Ben narrada i per desgracia un cas habitual. Encara que per sort amb l’alliberació de la dona sembla que va a menys, ja no som aquelles que es deixaven menysprear i exercíem de serventes de tot el calgués dins el nucli familiar. Trist i potser inevitable final per qui ja ha perdut el mon de vista de tanta humiliació.
    Una abraçada

  • Força en la comprensió del fet[Ofensiu]
    Mena Guiga | 21-10-2013

    La protagonista és la víctima i la narradora va de part seva.
    Ho trobo fantàstic.
    Com diu l'allan, el tema no és innovador. Però no importa: tu has escrit el que has volgut i sentit i això és el que compta, penso. El final és la llibertat, una d'elles.


    Al fòrum hi tinc vigent el RPV sobre 'Esquizofrènia' (no, no és el cas del relat, ho sé!!!), perè et convido a fer un cop d'ull a la imatge i, si et ve de gust, a llegir el que en llamp, un relataire, ha escrit -la pateix- i tambè hi falten participacions en forma o de poesia o de text poètic. Només suggereixo, eh???

    ;-DDDDD

    Mena

  • M'agrada molt com escrius[Ofensiu]
    allan lee | 20-10-2013

    ja ho saps; el tema i 'história no em criden especialment, però sí la teva manera d'explicar-ho. L'història d'aquesta dona- magnific el primer paràgraf- fa corsecar, m'evoca moltes dones que he conegut. Una abraçada

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Escandalós

55 Relats

176 Comentaris

30589 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.