Cercador
Boires i cabòries
Un relat de: joandematarosuament ,cobria el pasisatge
com vel de seda,
il.lusòriament malenconiosa,
amagant les veritats,
humitejant els sentits
amb gotetes tan petites…
Invisibles a tocar.
Confonent la mar I el cel
i amb la serra i els seus arbres
jugant a desaparèixer.
Difuminant els colors,
tot confonent les distàncies
i torbant les dimensions…
Ja comencen les cabòries:
“ Qui pari , trencarà l’olla!”
Que arribi ja una ventada
i s’emporti aquesta angoixa!
Que regni la realitat,
els colors, la veritat…
El cel, la terra i el mar.
Comentaris
-
Sensacional![Ofensiu]llamp! | 24-02-2011 | Valoració: 10
Portes una trajectòria sensacional. Aviat m'avançaras en nombre de relats penjats (o poemes o el que sigui). Veig que arribes a publicar més d'un poema cada dos o tres dies. Això és que estas en ratxa. Aprofita-ho i reivindica't! Sempre reivindica't!
També t'he d'agrair algun comentari que m'has fet, així de passada... que vol dir que encara compto per a tu.
Gràcies.
Centellejant!
-
Un poema ple de tendressa[Ofensiu]joanalvol | 08-02-2011 | Valoració: 10
La sensibilitat posada al servei de la poesia dóna els resultats visibles en aquest poema.
Una abraçada
Joanalvol -
Emocions[Ofensiu]Byrf | 07-02-2011 | Valoració: 10
A mi particularment em sembla molt alegre i també emocionalment positiu aquest ordenat "paisatge" que descrius.
-
paraules "desemboirants"[Ofensiu]free sound | 06-02-2011 | Valoració: 10
espero que avui el dia hagi estat més clar. Gràcies per les teves paraules, tu també "desemboires" quan més ho necessitem. Gràcies per tot. Fins aviat.
-
La boira...[Ofensiu]onatge | 06-02-2011 | Valoració: 10
De vegades no ens deixa veure, però i la seva abraçada... I la rosada que ens deixa a l'ànima o a la pell del poema...?
Des del far bon capvespre.
onatge -
Hi ha molt...[Ofensiu]AVERROIS | 04-02-2011 | Valoració: 10
...amagat en la boira. Les nostres pors, les nostres preguntes sense resposta, un desfici per saber tal com sempre ha passat amb l'home. Què hi haurà allà? Curiositat, temor, pors i esperançes! Què vols més d'un núvol que et bé acaronar la cara per després volar lliure.
Una abraçada. -
boira i miralls[Ofensiu]quetzcoatl | 04-02-2011
És un bassal ple de boira? Quina imatge més bonica. I el poema descriu perfectament un dia melancoliós de boira. Jo i la boira no som gaire amigues, sobretot perquè s'acompanya de fred. L'únic moment quan m'agrada és quan el sol és prou alt per deixar-se entreveure i el pots mirar directament, i lentament la boira s'aixeca i tot el dia s'anima i canvia i tornen els colors i les il·lusions.
Malgrat tot permet disfressar la realitat i que en poguem escriure metàfores tant boniques com les que has fet.
Gràcies pel teu comentari i espero retrobar-nos en aquest univers relataire.
m
Valoració mitja: 10