Cercador
Boira mandrosa
Un relat de: nana_17- Compartir:
Boira mandrosa
El dia s'ha despertat envoltat per una boira mandrosa, al contrari d'ella, que a dos quarts i dos minuts de set ja estava donant tombs pel llit, tapant-se fins el nas i gaudint de l'escalfor de les mantes amb el contrast fred de la paret.
Ha aixecat la persiana ben amunt i gaudeix de la lluna plena que imagina amagant-se sense ganes i també, d'aquesta boira que converteix cases i muntanyes en un decorat d'hivern.
Cansada de fer el manta al llit i abans que soni el mòbil-despertador amb aquella melodia que no aconsegueix treure del cap, tampoc ho ha intentat, es posa sota el raig d'aigua calenta d'aquesta dutxa encara desconeguda.
Encara ara, busca la manera de fer funcionar la calefacció, sap que massa aviat començarà a necessitar-la.
Es vesteix i es renta les dents, es mig maquilla i deixa preparada la crema de cacau i la colònia.
Encén el foc i posa la cafetera a escalfar, treu l'entrepà congelat i es prepara l'esmorzar.
Li agrada seure davant d'un llibre amb un bon got de suc i una torrada. Torna a invertir, d'aquella forma, mitja hora del seu temps matiner, mentre l'aroma del cafè acabat de fer, va omplint cada racó d'aquella casa nova.
Després, es prepara una bona tassa de cafè amb llet (freda si us plau), es posa la jaqueta i el mocador lila al coll i, tancant la porta de casa d'una revolada, encara té temps per agafar les claus i la càmera. Es perd quasi vint minuts entre carrers i muntanyes, arbres i carrerons sense sortida, pel castell i el riu, fotografiant aquesta boira, els gats que mig s'endevinen, els ocells que es treuen les lleganyes...
De cop, és conscient de la barreja d'olors que porta la boira espessa. Terra, herba, animals, riu, granja, pedres...
Tornarà a casa, deixarà la tassa per rentar i fent tard en un poble on els rellotges semblen estar aturats, agafarà la bossa per anar a escola. No oblida l'entrepà ni la crema de cacau.
A mig matí el sol s'endevinarà tan sols un instant. A les cinc de la tarda, quan hagi de tornar a aquella realitat que l'asfixiava i que ara, de tan en tan enyora, anirà deixant endarrere una boira ja tardana i una nova realitat enamorada.
A mig camí, la boira deixarà pas al cel blau, sense evaporar records, somnis i experiències. Si els mals de caps, però no els somriures.
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60688 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!