Boig per tu

Un relat de: *...SHG...!

Són les set. Li sona el despertador. Un dia més sent com s'aixeca del seu costat. Resta adormida esperant sentir els seus passos que s'allunyen cap al bany. No respira tranquil·la fins que al cap d'una estona sent com surt per la porta. S'aixeca del llit i es queda davant del mirall, s'observa. Cada dia està més prima i fa més mala cara. Tot i així intenta seguir arreglant-se per complaure'l. Es mira els blaus que li omplen el cos. Li fa mal tot. Puja a fer l'esmorzar pel seu fill, la seva vida. Obre la porta de l'habitació del nen i el mira mentre pensa l'important que arriba a ser per ella. S'ha de quedar per ell, la necessita. El desperta i l'arregla per anar a l'escola. Un altre cop es queda sola a casa, entre aquelles parets que li priven la llibertat. Però sap que ell l'estima, perquè cada nit, després dels crits i les pallisses, li fa un petó i li diu a cau d'orella que està boig per ella.
Ha d'arreglar la casa per quan ell arribi. No pot suportar veure un dit de pols o alguna cosa canviada de lloc. Ha de mantenir-ho tot en ordre. Després, truca a la seva amiga perquè li porti el menjar del súper; així van quedar. D'aquesta manera ella s'estalvia sortir de casa. Ho decidí ell. No li importa perquè ho fa pel seu bé, n'està convençuda.
Són les cinc i el nen torna d'escola. L'ajuda amb els deures i li prepara el berenar. Està cansada i s'estira a mirar la televisió. S'ha adormit i ell està a punt d'arribar. No trobarà el sopar a taula. S'espavila a fer alguna cosa ràpida i enllestir-ho de seguida però sent la porta i li cau un plat a terra. Ell ve més que enrabiat perquè el sopar no és a taula. Comença a cridar però calla quan veu el nen traient el nas per la porta. Se'n va a jugar amb ell. No vol que sigui l'hora d'anar-se'n a dormir, quan el nen ja estigui al llit i no la salvi d'una altra estomacada, però tot arriba.
Va cap a l'habitació i en els ulls del seu home pot llegir l'odi i la ràbia. Comença a plorar en silenci al insultar-la i dir-li quant mala esposa i mala mare és. Ella calla i espera els cops. Aguanta, com sempre. Comença a pegar-la i acaba estesa al terra. Avui ha estat més bèstia que de costum. Però abans de que ell vagi a dormir li fa un petó i li diu a cau d'orella que està boig per ella. Sí, realment està boig, però no per ella.
I així, dia rere dia i nit rere nit, les humiliacions i les patacades es van convertint en rutina, la seva rutina. Però ella aguanta, pel seu nen i pel seu marit, la persona que diu que l'estima.

Comentaris

  • Benlluny té[Ofensiu]
    Thyst | 24-04-2008 | Valoració: 10

    tota la raó, això es una bofetada,
    felicitats! ;)

    PD e pots creure que tinc la mateixa foto del teu perfil? amb les meves botes i faldilla es clar...!!!

  • ostres tuu[Ofensiu]
    Benlluny | 24-04-2008

    Aquest relat és com una bofetada en plena cara.

    Molt ben escrit, de debò!

l´Autor

Foto de perfil de *...SHG...!

*...SHG...!

3 Relats

2 Comentaris

2499 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor