Boig per tu

Un relat de: Montseblanc
La nit del vint de juliol del mil nou-cents noranta-un, càlida i espessa, s’arrapava a les nostres pells i les feia brillar. Era el primer concert al que m’havien deixat anar els pares. Disset anys, jo. Vint, ell. A l’aire surava una barreja d’aromes de colònies, tabac, crispetes, suor i promeses; que a estones em marejava.
“Tac, tac-tac; tac, tac-tac”.
Sonaren els primers acords de la cançó i la gent embogí, tothom picant de mans, seguint el ritme. I ell i jo mirant-nos. Sols, minúsculs, abraçats; enmig d’un bosc de braços enlairats.
El Carles Sabater xiuxiuejà al micròfon, dalt de l’escenari:
“En la terra humida escric...”
I milers de veus van continuar la cançó, com un sol cos.
Menys nosaltres dos, que ens vam fondre en un petó. Jo, recordant el que m’havia dit ell feia unes setmanes, els primers dies de besar-nos: “Besa’m com si et fes mandra, sense forces, arrossegant els teus llavis sobre els meus, la boca tova, l’alè escapant-se”.
El meu pit picant sobre el seu pit, en un intent de respirar. I la cançó avançant.
“Jo no puc arribar on ets tu”.
I ell i jo encastats l’un en l’altre, fosos en una besada inacabable, com si ens hi anés la vida. Ens hi anava. La seva olor. La seva saliva mullant la meva llengua. La seva barbeta que em feia pessigolles. El món girant al nostre voltant en un remolí de notes musicals.
“Servil i acabat, boig per tu”.
Els Carles desafinant de tant sentir i la gent cridant de plaer. Jo, esborronada. Tots tan humans i immortals a la vegada. Vivint l’instant. Sense passat ni futur. Eterns. La bateria, la guitarra, el piano. I la lluna argentada, impassible.
“Servil i acabat, boig per tu”, repetia la gent.
I tu i jo respirant-nos les ànimes en mig del miracle. Música, simplement.
“Tac, tac-tac”.

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Canela fina | 07-12-2019 | Valoració: 10

    Quina refrescada de records ens regales en aquest relat, tots hem viscut aquest moment d'explosió que sempre guardarem a la pell, són moments com aquest els que fan que la vida valgui la pena. M'has fet anar a l'últim concert de Sau, jo també hi vaig fer petons innocents carregats de passió. Gràcies ;)

  • Moments únics i irrepetibles[Ofensiu]
    llpages | 07-12-2019 | Valoració: 10

    M’ha agradat molt aquest relat. Sense fer cap esforç, et transporta al lloc del concert i et fiques en la pell dels protagonistes. Bé, si has passat per una experiència similar (ho dic amb singular, la primera és la que deixa més empremta, em fa l’efecte...) t’hi veus tan reflectit que el teu cos reacciona al que va llegint, això és, se’t posa la pell de gallina! Que ben descrita està l’atmosfera, essencial per a reeixir en aquesta situació, i que bo el diàleg entre els dos. Crec que has aconseguit fer una descripció universal d’una situació molt típica entre els enamorats.
    Això no és gens senzill, per això se’t felicita, Bravo, Montseblanc!

    PD: aprofito l’avinentesa per a remetre’t al meu darrer comentari del relat “Panxó de xuixo”, segur que t’arrenco un somriure!

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-05-2019

    Gràcies, per la teva visita i per les teves paraules que em fan sentir bé, per al meu poema "Alada obscuritat".
    Una abraçada... i fins a l'altra.
    Perla de vellut

  • Hola Montseblanc...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-04-2019

    Gràcies per la teua visita a la meua pàgina i per les teues paraules per al meu poema "Sols la teua vida". Ha estat un poema que em va inspirar la tendresa de la meua musa.
    Una abraçada i fins a l'altra.
    Perla de vellut

  • Gràcies Montseblanc...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-03-2019

    Gràcies per les teues paraules i per la teua visita a mi poema "Tendrament", que són d'una amabilitat molt bona. Que passes bon dia i fins a l'altra.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Aquí[Ofensiu]
    SenyorTu | 29-03-2019

    se't troba a faltar, ovella esgarriada.

  • Petons i cançons! [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 02-03-2019 | Valoració: 10

    Que bonic és quan una multitud està en sintonia, m’agrada molt com ho descrius.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Aquell moment extraordinari[Ofensiu]
    aleshores | 25-02-2019

    i potser repetible, però amb menor intensitat.
    Moltes gràcies pel teu comentari.

  • Gràcies Montseblanc...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-02-2019

    Per la teua visita a la meua pàgina i per les teves paraules tan explèndides sobre el meua poema "Així jo t'adore".
    Espere que tot et vaja bé i un cordial salut.
    Perla de Vellut

  • Increíble [Ofensiu]
    Eric Martinez | 20-02-2019

    Una atmósfera increíble, i una realitat maravellosa.

  • Gràcies Montseblanc...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2019

    Per la teua visita a la meua pàgina i llegir-me el poema de "L'excelsa veu" i per les teues paraules que em fan feliç.
    Una abraçada...

  • Enveja[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-02-2019

    Com envegem aquest petó els quatre-cents i escaig que ens hem passat fins ara pel teu relat, intens, màgic...
    Gràcies per la teva lectura i comentaris, fins al relat vinent, Montseblanc!

  • Sant torne-m'hi...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 17-02-2019 | Valoració: 10

    Ah! me n'oblidava, la boto de la figa mig badada i clivellada del teu perfil, també ha coincidit amb el meu poema "COLL DE DAMA", nom que rep aquesta mena de figues.

  • Boig per tu...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 17-02-2019 | Valoració: 10

    Bon tarde Montse!
    D'ençà que va sortir a la llum Boig per tu, li he llegit i rellegit diversos manta de vegades . Be!, ja sé que em vas dir que m'abstingués de comentar-te , però hauries de saber que el fruït prohibit acaba esdevenint més apetible!. Bé, t'escric per a donar-te la meva enhorabona per l'acceptació que està tenint el teu relat i això confirma la bona expectativa que li vaig augura tant bon punt el vaig comentar, ep! el primer en fer-ho... Però el motiu d'aquest comentari no és pas cantar les excel·lències d'aquest darrer relat teu, sinó fer-te avinent un seguit de coincidències o "ca-u-sa-li tats" que estant passant i que em criden molt l'atenció en les darreres setmanes, relacionades aquestes amb les imatges que hi penges com a foto de perfil. Primer de tot et diré que les persones com nosaltres, detallistes, sensibles, romàntiques, nostàlgiques...etc, acostumem, si ens hi lliurem de ple, a ésser bons fotògrafs, jo em considero un de desaprofitat!, modèstia a part... I en anant resseguint les teves imatges, he apercebut que tenim molts punt en comú o en contacte... Per exemple penges una figa clivellada i mig badada i vet aquí que em fas recordar que és la meva fruita preferida. Penges una cirereta de pastor o arboç i resulta que en aquell moment estava jo menjant-ne un grapat , trobant-me en aquell precís moment a La font dels Castanyers de la Conreria. Penges un ametller florit, preciosa foto! i resulta que coincideix amb el que ha estat florint aquests un que albiro des de la finestra de la saleta de casa. I ara, divina providència! Hi penges una libèl·lula de color blau, espectacular! Mai n'he vist cap com aquesta, és autòctona del territori català? i aquí hi tornem a ésser dues gotes d'aigua beneïda, perquè no sé pas si recordaràs que vaig publicar fa temps un relat eròtic, ai las!, sobre un animaló d'aquesta espècie - quina casualitat noia! ,que a ambdós ens agradin els isòpters. El poema en concret es deia "Espanta-dimonis, _amics relataires el trobareu a la hemeroteca del meu espai literari-. I ja per a no fer-me feixuc et diré que fins i tot coincidim en el sexe: vull dir que a Tots dos ens agraden follament els homes!,en poques paraules, els trobem irresistibles, Que tinguis bon acabament de diumenge, Boig per tu, Nil.

  • Increïble[Ofensiu]
    Eric Martinez | 17-02-2019

    Increïble, no hi ha més a dir :)

  • kefas | 14-02-2019


    Una untada amb les essències montseblanquianes. Comparteixo la teòrica del bes perquè és la que practico. Bes massatge que escampa la humitat per capturar l'alè. I la lluna, freda, indolent, que mai ha sabut que parlen d'ella, observa els que viuen en l'altra lluna, la calenta. 

  • La passió[Ofensiu]
    S.Wulff | 14-02-2019 | Valoració: 10

    Feia molt de temps que no entrava en aquesta plana ni per escriure ni per llegir. Però m'alegra veure que continues amb els teus relats. Es pot descriure o explicar la passió? o els sentiments? o el plaer?.
    No es fàcil, però en aquest relat, igual que en els que havia llegit en el passat, m'has fet sentir i recordar.
    En aquest cas, l'emoció d'un bon petó... O petons!. Moltes gràcies!

  • Etern[Ofensiu]
    Loira Durban | 11-02-2019 | Valoració: 10

    Gràcies per immortalitzar un mite, la història de la nostra música, la nostra memòria plena de notes i d'acords. Moltes generacions estem "Boig per tu"!

    Jo et convido a llegir el meu "Wagner i Verdi" i que els meus compositors animals t'escalfin i et guiïn pel pentagrama de les emocions.

    Molta sort i fins aviat,

    Marta Finazzi

  • Etern[Ofensiu]
    Loira Durban | 11-02-2019 | Valoració: 10

    Gràcies per immortalitzar un mite, la història de la nostra música, la nostra memòria plena de notes i d'acords. Moltes generacions estem "Boig per tu"!

    Jo et convido a llegir el meu "Wagner i Verdi" i que els meus compositors animals t'escalfin i et guiïn pel pentagrama de les emocions.

    Molta sort i fins aviat,

    Marta Finazzi

  • Magnífic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat preciós, un homenatge als Sau, un cant a l'erotisme i una originalitat en barrejar la lletra de la cançó enmig de l'escrit. Tot plegat, una meravella! Una forta abraçada, Montse.

    Aleix

  • Aclariment[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-02-2019

    El “tac, tac-tac” fa referència als sons que obren i tanquen la cançó “Boig per tu”. És un so que, segons l’actuació, sembla que estigui fet amb les baquetes de la bateria, en altres concerts sembla una barreja de percussió, acords de guitarra i alè. És el ritme que obra una finestra en el temps. Vaig pensar que posar-ho faria que qui ho llegís tingués la cançó al cap al mateix temps que avancés en la lectura. És el so que obre i tanca uns instants que sempre seran present.
    Aquí poso una de les actuacions per si algú ho vol recordar, però no ho recomano, perquè s’enganxa molt hahaha.
    https://www.youtube.com/watch?v=GNhujnE4Y1c

  • Sense passat ni futur. Eterns[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-02-2019

    Sense passat ni futur. Eterns.
    Això són coses que fa la música, l'amor, alguna cosa més?
    Qualsevol hi pot afegir el que vulgui: la poesia, la pintura, els escacs, el futbol.
    Sort que existeixen aquestes coses, sort.

  • Sensibilitat extrema.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt atractiu en tota la seua construcció i amb molt bona sensibilitat que atrau molt al sentits al llegir-ho. És molt original i té una dolçor molt bona al sentir el tac, tac, tac del cors.
    Una dolça abraçada...
    Perla de Vellut

  • Que bonic![Ofensiu]
    brins | 08-02-2019 | Valoració: 10

    Un bell record; no sé si verídic o inventat, però explicat amb molta mestria. Introdueixes el lector dins d'un món màgic on la música acompanya i acarona l'amor. Crec que tots tenim alguna experiència semblant que sempre recordarem, però si la volguéssim explicar, dubto que ho sabéssim fer tan bé com tu.

  • En paral·lel[Ofensiu]
    SenyorTu | 08-02-2019

    Deliciós. Un primer paràgraf que estableix el context i després el relat llisca intimista i sensorial —aquesta primera persona— en paral•lel al Boig Per Tu. I hi havies d’incloure el petó desmaiat.

  • Trip-trap.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 07-02-2019 | Valoració: 10

    Llegint el teu relat Boig per tu m'has fet rellegir el meu poema Libido. I és que ambdós escenifiquen un temps d'una edat ja fugida. M'agrada el teu text, perquè en aquest, a diferència d'altres, ep! segons la meva opinió, aconsegueixis amb poques paraules bastir una història sense ingredients sobrers, en la qual molt se sentiran identificats, un relat que bé podria formar part de l'hemeroteca del nostre país pel seu rerefons històric. Aquest cop el sensualisme del teu relat, adquireix aquell to insinuant que fa que cadascú el paladegi a gust seu. Per cert, l'onomatopeia Ta, tac-tac que surt al text és refereix al cor o a un rellotge? Perquè tinc entès que en català un rellotge fa: Tic...tac...tic...tac... i si es tracta d'un cor, aleshores és: Trip-trap, trip-trap...

Valoració mitja: 10