Bocabadada?

Allí, on el negre dels teus ulls hi és,
no hi vull anar.

-Senyoreta, senyoreta, disculpi no ens coneixem però li he de dir que si l´hagués de matar, deixaria que vosté escollis.
-Si volgués una cosa ràpida optaria per les mans al coll...semblaria quelcom passional, oi? Ben segur que´n parlarien els diaris. Però si en comptes d´això desitgés anar més a poc a poc, sense preses, la portaria a Paris i allí faria que escoltés, de boca dels propis poetes francesos, poesia incomprensible, densa, dura i feixuga, fins que, extenuada, moris d´aborriment.
-Bé, agraeixo la seva bocabadada atenció i ja sap...al seu servei.