Blues del deure no acomplert

Com m'ha agradat que evocassis 'Round Midnight', una melodia que tant m'estim i de la qual n'he escoltat tantíssimes versions, per a bastir aquest bell poema. I quantes vegades, jo mateix, m'he deixat seduir per la música i me n'he anat per òrbites llunyanes, inabastables per ningú altre. Com m'ha agradat aquest poema. Bé, agradat no és el participi escacient. El poema m'ha emocionat.

Els món ingràvids es passegen a sobre d'una guitarra, un saxo, un piano. La seva actitud despreocupada no és un menyspreu cap a la nostra submissió a les implacables regles del temps. És pura ignorància de lligams. Què seria de nosaltres si, de tant en tant, en un cotxe, en una cambra tancada, en un bar, no tinguéssim ocasió de transitar aquests paratges lliures d'impostos? dolça Dolça, tots els herois maldestres de l'amor (és que hi ha un altre tipus?) que hem escoltat alguna vegada Round about midnight, o Waltz for Debbie, de Bill Evans, o Starway to the Stars, de Dexter Gordon, posem per cas, i hem eixugat una llàgrima, o pitjor, ens l'hem empassat, ens hem reconegut en la senzillesa de quatre versos que, com tots els bons, no necessiten més per esdevenir universals.
Felicitats als teus fills per la mare que gaudeixen.
Felicitats a tu per l'esplèndida banda sonora de la teva història d'amor.

No sóc partidari de puntuar, ja em coneixes, però veig que tens adjudicat un 8,5 i em dic, què coi, posem-li un 10. Un déu per obrir camins, per crear móns, per ser-li infidel...
Petons de
franz

...Possible veure condensar el vapor, matèria tèrbola dels somnis no acomplerts, i viatjar al voltant de la mitjanit i en el núvol d'una melodia que ens toca Montgomery, o Gordon, posem, i aleshores veure cristal·litzar un nou món, un univers paral·lel que correria al marge dels deures que ens esperen allà a casa, deures majors i menors, deures i dèbits, obligacions negociades fa molts anys, tan aparentment insubstancials i tan etèries com els mercats de futurs que "brokers" càndidament despietats mouen en forma de xifres de milions d'euros, moneda de pagament d'aspiracions que es dipositen a la xarxa com fantasmes que, tanmateix, alguns, persones, corporacions serioses i zeloses, esperen algun dia convertir en matèria sòlida. La matèria amb què se solidifiquen aquelles pretèrites signatures de compromisos fetes a cegues, que ara són pisos, hipoteques, infants, escoles, activitats extraescolars, nous somnis i nous compromisos que germinen a cegues, cicle ininterromput que, ingènuament, creiem haver iniciat nosaltres ...sense recordar que també ens vam pujar a un tren que ja venia de lluny, de molt lluny, de la nit del temps...
I ara som a la nit de veres, a un cotxe, escoltant Wes Montgomery, o Dexter Gordon, tant se val, somniant en allò que no és, en núvols, en ingravideses, matèria fosca, matèria que se'ns esmuny.
Es pot dir en més versos, però no en millors! Així que t'envio un petó (de mitjanit) i una sincera felicitació

Una de les avantatges del progrés és que puc escoltar com Wes Montgomery toca Round Midnight mentre llegeixo la teva història d'amor. Aconsegueixes explicar-la en deu línies curtes, en menys d'un minut, deixant la sensació que ho has fet amb tots i cadascun dels detalls i matisos. Enhorabona, de veritat.