Blau

-no posar títol en un comentari o en un relat hauria de ser possible. la decisió de no posar-hi títol i la satisfacció de ser una petita, minúscula transgressora m'encantaria. crec que el fet de no donar-li títol ja és descriure'n el contingut.-


ei.
gràcies per l' e-mail. m'ha sorprès bastant, perquè feia temps que m'havia oblidat de tot això i del plaer de llegir sense haver de passar pàgines.

jo sóc -o era- bastant de tòpics, històries amb finals decepcionants o sense final i aquestes coses, últimament ni això.

a veure si m'hi torno a posar i faig alguna cosa.
seguiré llegint-te, amb calma, que el meu temps va a pes d'or -bàsicament perquè no me'n queda- i el meu internet no funciona ni a tiros.

m'ha donat la sensació, llegint el relat, que escrius com parles i que parles com raja, així natural, sincer. i m'ha fet somriure. tot tan ben pintat i tan bufó.

podria estar escrivint fins demà, però clar...
no cal, no?





salut pivotatomic!
fins la pròxima

aquest noi simpàtic de la parka gris, un relat que es llegeix i flueix plàcidament, sense entrebancs.
Molt bona la reflexió sobre l'esclavatge de la imatge, que ens arriba a fer comportar-nos com autèntics imbècils. Bé, amb l'edat potser s'aprèn una mica a sospesar tots els factors i a no embogir tant fàcilment.

El noi de la parka, que té un mínim dubte, als serveis, potser sí, que podria haver aprofitat l'oportunitat, seria un altre final, sorprenent, si més no.

Bé, m'ha agradat força. Només trauria la repetició de la "cambrera del top negre", posaria cambrera sense el top. Res, nimieses.

petonassos!

gypsy

el noi de jersei blau m'ha acabat agradant a mi... jajaja!

A veure... no m'ha agradat gaire el tros des de "Per cert... No m'agradaria que pesnsessiu..." Fins a "...demanar una segona xocolata que segur que tindria gust de verí." Ha estat el que més pesat se m'ha fet, no sé com ho vas escriue, ni que t'ha dit la gent d'això, ni tansols si te n'ha dit res... però per a mi m'ha fallat força.

Tant el noi del jeresei blau, com el protagonista en qüestió, són personatges ben definits i estructurats, fàcils de "reconèixer".

Felicitats de nou!

Thalassa

L'anava llegint i veia les situacions i m'agafaven unes ganes de riure grans. Crec que és el primer relat teu que comento, o potser no, ara no me'n recordo. El que sí és cert és que començar la setmana del Coment en dijous té la seva gràcia. M'he agafat el relat més curt i demà (a la feina, ho confesso), m'imprimiré uns quants dels altres.
Abundo amb els altres quant l'ortografia i la repetició de paraules. I que potser dius massa vegades "el noi del jersei blau".
Però m'hi sentia massa identificada per no poder parar de llegir fins el final. Coses d'aquestes ens hans passat a tots. La experiència m'ha ensenyat que, inclós als guapos els passa això. Sempre recordaré la cara de pena amb que un dels nois més guapos que he conegut (fins i tot el meu marit se'l quedava mirant) deia: és que només lliguen els guapos.
Ara, semblar-li guapo a un Adonis com aquest bé val passar un tràngol d'aquests.
i res més.

He de dir que certament aquest és el relat que menys m'ha agradat. previsible i poc colpidor, encara que es poden veure els trets que et caractèritzen d'una fina ironia, que te'n burles de tot i de tot hom.

El recurs literari que uses sovint de repetir estructures sintàctiques (l'home del jersei blau, l'home més ben tallat, l'home més ben fet, la cambrera del top negre) si ve altres vegades he pensat que eren un bon recurs per emfatitzar, crec que en aquest relat n'abuses fent-lo de lenta lectura.

L'ortografia com jo, suposo, amb mancances, i que el corrector no ho veu tot però sobre tot aquell maleït follet del pc que no ens permet veure aquella falta tan evident encara que ho llegim 10 vegades.

Hi ha una cosa que a mi hem costa terriblement i per això tinc una nota enganxada a l'ordinador, que són les oracions de relatiu. Uses molt la forma el que és correcte per S i CD però que quan es pot substituir per els quals no és correcte, i el relatiu preposicional de què crec que sempre és tònic. Tanmateix a vegades intentes lligar tantes oracions de relatiu una darrera un altre, barrejades amb subordinades que hom perd el subjecte allà a l'infinit i costa de seguir el context del conjunt d'oracions.

Veus! avui he complert m'he fixat més en l'estil, però he de fer un comentari sobre el tema, o desprès no podré dormir....je! Això que per lligar s'ha de ser un déu de la bellesa, i que el tema de la bellesa interior és fora d'òrbita has de reconèixer que no es gaire original, encara que se salva gràcies a la teva capacitat natural vers la ironia. I els referents cinèfils ajuden a millorar l'embolcall, però en el fons poca cosa dius en aquest relat. Bé, noi, que alguna havia de caure negativa, oi? Je!

no sé on he llegit que deies que aquest era dels relats teus que menys t'agradaven. Dels tres que he llegit potser si que és el més fluix. Tot i això, he de dir, d'entrada que m'ha agradat. No és tan divertit com el del kid bragueta ni tan rodó com el del coyote, però m'ha semblat percebre-hi un segell propi, una marca d'identitat que també hi ha en els altres.

Aquest sentit de l'humor, aquesta manera de riure't dels teus personatges que els fa més entranyables i la sorpresa final, en aquest cas potser una mica previsible.

El que no m'ha agradat és que potser et recrees massa amb la descripció, quan aquest tipus de relat, pel meu gust, demanen un desenllaç més ràpid. Les frases que utilitzes, molt llargues i enrevessades en alguns casos (ja ho sé, no m'hauria de queixar d'això, perquè jo també ho faig, però...) tampoc hi ajuden. Això si, entremig coles algunes perles, com aquells llavis perfectes, que només els hi manca tenir gust de maduixa o la referència a espartac, o les marionetes, o les espases de llum que ja justifiquen la lectura.

I en algun altre relat ja he vist que comentaves el tema de l'ortografia i el corrector. Realment convindria una repassada.

apa, em quedo amb ganes de continuar llegint!

... de llegir -a mitges, si vull ser sincer- els comentaris anteriors, Sols em resta afegir:
"TIU", A PER ELLS, QUE EN SÓN POCS I MALS NODRITS!!!
I cal fer constar- amb alçament d'acta notarial, per si de cas-, que no faig cap referència als comentaristes, sinó al relat!!!

Voler la bellesa física d'un altre no vol dir que el desitgis, sexualment parlant, oi? Malgrat l'excel·lent referència a "Espartac" de Stanley Kubric, concretament al diàleg entre Laurence Olivier i Tony Curtis, on "les cloïses i els cargolins" són una clara referència a la bisexualitat del primer; la qual cosa no comparteix el protagonista-turista-de bellesa mediocre del teu relat, que sols aspira a trobar "una germana bessona de la cambrera en l'espectacle de marionetes". És això el que n'he extret de la teva narració.

Aquest conte, en què el jersei que cobreix el cos de l'"home perfecte" acaba en mans d'un turista rabassut, exemplifica que una simple anècdota pot donar pas a un relat ben escrit, però que, al meu entendre, el que m'ha cridat més l'atenció són les constants referències hollowodianes: 1r. Danny de Vito (que segons com sembla la contrafigura del teu protagonista o potser no hi arriba!!) 2n. a Walt Disney quant al moralisme rosa-convencional que tenen o tenien les seves pel·lícules.
El rerafons de Praga és casual, perquè sols resta exemplificat pels espectacles de marionetes, però això et podria haver passat en una altra ciutat.

És un relat previsible tot i que està ben escrit. Ara bé jo l'hauria acabat en la cita de les "cloïses i els cargolins" (És, torno a repetir, molt bona)

Et volia fer referència a una cosa, Pivotatomic, la qüestió de la llengua (ortografia i sintaxi) té alguns punts febles. Si de cas poguéssim corregir els textos, crec que hauries de remirar-te aquests dos aspectes que t'he esmentat)

Molts petons.

COMENT 2


Aquest relat ens parla de l'enveja des d'un punt de vista irònic. No pretén filosofar sobre ella, ni marcar sentència, sinó explicar una anècdota a partir d'aquest sentiment tants cops criticat i amagat pels mateixos pecadors.
La ironia s'entreveu al llarg de tot el relat, en el to amb què la veu narrativa ens descriu la situació, però a més, de tant en tant, hi fa entrar alguna referència clarament còmica o irònica: "afegint així unes quantes calories més a la meva cintura no precisament mancada d'elles" (narrat en un moment en què precisament es queixa en comparació a l'altra persona), "Pertanyia, més aviat, a aquella classe de persones que es senten satisfetes si en qualsevol d'aquests llocs troben dos o tres individus amb una pinta lleugerament pitjor que la seva, encara que en el darrer cas, un d'ells sigui el que està a la caixa" (referint-se al mort), "un tipus que podria posar de genolls sense massa esforç a més d'una estrella de Hollywood (i no parlo d'en Danny De Vito)", "potser la cambrera del top negre tenia una germana marionetista...".
La narració manté en tot moment l'atenció del lector perquè aquest sap que el protagonista, un home anodí que reconeix l'enveja com a part del seu vessant fosc, farà alguna cosa. Reaccionarà davant la situació en què es troba. I descobreix ja per on anirà la veu narrativa quan llegeix: "Vaig acabar en silenci i em vaig rentar les mans. Quan em vaig girar per sortir, ell m'esperava, arrepenjat al marc de la porta, amb un aire deliciosament seductor."
El que ve després és un tancament de tots els subtemes encetats que potser resulta massa lent i que fa perdre vigor a l'anècdota irònica i de sorpresa final que ens tenia preparat. En dir subtemes, em refereixo a què ens torna a parlar de la bellesa de l'home de blau, de l'homosexualitat (aquest cop plantejant dubtes), de la cambrera del top negre, de la característica de personatge anodí per part del protagonista ("no serviria de res"), i de la ironia final ("una germana marionetista...").
No sé. Trobo que el final s'allargassa sense necessitat. Que potser un cop entrada la sorpresa del final, el que cal és tancar-lo. Sense presses ni precipitacions, però sense entretenir-se.
També voldria assenyalar un detall que m'ha cridat l'atenció. Al llarg del relat, de tant en tant trobem que el narrador es dirigeix a un hipotètic públic, a un vosaltres: "Perquè heu de saber que la cambrera del top negre...", "No m'agradaria que us penséssiu...", i en canvi, ja cap al final, apareix de manera sobtada un "tu": "I ja em diràs per què".
Penso que això pot crear una certa confusió, o més en concret, certa incoherència narrativa. Està clar, però, que aquest "tu" podria ser perfectament que es dirigís a ell mateix, que el protagonista estigués elaborant un monòleg mental. Si més no, he entès que hi havia aquesta possible explicació. Però... penso que es podria resoldre d'alguna altra manera que no donés peu a "incoherències".
Només un parell de detalls més. Primer de tot una pregunta: per què no posar el títol de la pel·lícula de "La bella i la bèstia" precisament així, en català? I en segon lloc, un tret que denota clarament la mà de l'artista, el nostre amic relataire Pivotatomic: "Ningú guanyava, tots perdíem...". Sí, senyor: qualsevol situació valorada com un partit! Visca en Pivotatomic!

Salut!

LLIBRE

Es un bon relat i molt interesant.
Deunido aquests del jersey blau la feinada que ha donat.
no en faria res trobarne un aixi.
Una abraçada.

hola pivotatomic:
trets que milloraria:
al començament li donaria més originalitat, quan he començat a llegir no m'ha engantxat.
'el noi del jersei blau seia amb aire despreocupat'. no motiva.
encara que és la part més difícil, el començament ha de ser més impactant.
tot i que després s'et nota més espontani i el relat va agafant ritme.
el·liminaria tòpics com:'contacte de fluids.'
'mai no torejaria en plaça millor que aquèlla''cara angulosa de faccions suaus ', aquestes frasses carreguen un xic la fliudessa del relat.
masses adjectius junts.
'la noia del top negre': si el noi te un jersei blau, la noia no pot tenir el top negre, es veu forçat, necessita d'un altra adjectiu que no faci referència a la roba.
'Ell va aixecar les celles' -> ho canviaria per 'va aixecar les celles' sense 'ell'.

utilitzes masses cops el verb haver (vaig...)

trets que m'han agradat:
les frasses tenen la mida justa ,ni massa curtes ni massa llargues.
fer referència a altres persontges (walt disney,danny de vitto...)li aportant agilitat al relat i agudessa. I un to desenfadat que també li aportas amb el vocabulari

'un aire deliciosament seductor' aquesta definició si que és original ,te prosodia i no es fa farregosa. Amb aquest adjectiu et fas més a la idea de com és el noi del jersei blau, sense que calguin més explicacions.

'aixecant-me el coll de la parka' amb aquesta frase defineixes moltes coses: primer una actitut, un gest, que denota una personalitat diferènciada i segon , estàs definint com va vestit. Has condensat dos conceptes en un, i això és molt meritori.

espero que t'hagi agradat.