Blau de mar

Un relat de: spicouc

Iluminem aquesta nit
Retrovem els nostres llavis sincers
Imaginem que som amants i jurem-nos amor
Sigues tu l'única que pugui llegir els meus pensaments
i jo l'únic que pugui llegir els teus.
Deixa que miri el sol com surt reflexat en els teus ulls blaus,
deixa que em perdi en el nostre frenesí,
deixa que et digui a cau d'orella
blau de mar,
somriure de cel,
t'he trobat a faltar.

Comentaris

  • Obrir-se als altres[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-10-2011

    Ostres! Venia a fer una correcció, ja que volia dir: “pel que veig, tu NO acostumes a fer comentaris als altres autors”, i ara em trobo amb què ja has contestat el meu comentari, però no m'has fet cap comentari... és adir, escrius sempre al teu propi espai, no al meu en aquest cas, per la qual cosa si jo no hagués tornat per aquí, no m’hagués assabentat.

    Un consell: si vols que un altre autor s’assabenti que li has adreçat unes paraules, hauries d’anar al SEU espai, ja que per tant rebria l’avís corresponent... d’aquesta manera, només TU reps l’avís del TEU comentari i ningú més!

    T’invito a obrir-te als altres, ja que aquest web t’ho posa fàcil,
    Unaquimera

  • Agraït[Ofensiu]
    spicouc | 29-10-2011

    Sempre és agraït que algú et comenti quelcom sobre quasevol escrit, a tothom li agrada saber que algunes de les paraules plasmades en lletres ha colpit i sacsejat dins d'algú que ha dedicat uns minuts a fer-ne una lectura.

    T'agraeixo el teu comentari sincerament, i si mai tornes a tenir la tentació de deixar-hi comentari, aquest sera benvingut.

    Feliç coincidència, gràcies.

  • Un blau sentit[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-10-2011

    He mirat el sol relaxant-ne en uns ulls blaus i he contemplat el blau del mar... m’he sentit enamorada plenament a la vora de les onades,... i ara em sento un xiuxiueig, mercès al teu poema.
    Aix, quanta vida, quanta bellesa, quant de sentiment!

    He arribat fins el teu espai per casualitat, una casualitat d’aquelles tan típiques en aquest espai literari, i un cop llegit la teva darrera poesia, et puc dir que, per gust, tornaria a passar per conèixer altres creacions teves, ja que aquesta mostra ha resultat interessant...
    però, pel que veig, tu acostumes a fer comentaris als altres autors, per la qual cosa dedueixo que tampoc estàs gaire interessat/ada en rebre comentaris dels altres que hi escrivim i publiquem... :-(
    així que la propera vegada intentaré resistir la temptació de deixar constància per escrit de la meva visita, cosa que no he fet ara com ara.

    Et trobaré a faltar... Tot i això, t’’envio una abraçada per celebrar la coincidència d’avui,
    Unaquimera

l´Autor

spicouc

19 Relats

8 Comentaris

15126 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Fa molts anys, un dia defugint de la realitat, un dia d'aquells que voldries cridar tant fort com poguessis, vaig trobar un tros de paper sobre la taula de casa, en aquell moment no m'ho vaig pensar i vaig alçar la mirada buscant quelcom per escriure i allà hi vaig trobar un bolígraf, en aquell moment les paraules van començar a brollar i brollar fins que vaig sentir-me desfogat i alliberat. Aquella sensació sincerament em va donar vida.
Certament aquell no va ser un dels millors dies de la meva vida, potser dels pitjors, però va condicionar la resta dels dies que havien de venir, perquè a partir d'aquell moment, sempre que he tingut un pensament, una il·lusió o una idea que li volia donar forma de seguida he pensat com escriure-ho.

Així doncs, per aquells i aquelles que s'atreveixin a llegir algun dels meus relats, sapigueu que hi podreu trobar part del que sóc, part del que he viscut, part del que visc i part del que vull viure.