Blau com de cel

àtom
tot-àtom
tot-àtom de tu
tot a-tu'm
tota tu em

tota la teva poesia

m'atonitza
m'atomitza
m'atorrolla

ad hominem
desat-homet

Independentment de la relació estreta que aquest poema manté amb el quadre de Chagall, els versos són d'una bellesa natural, pròpia, immanent, sense cap necessitat d'haver de recórrer a la imatge que els ha inspirat. "Aliens a la frisança que ens habita", ens diu el jo poètic, depsrés de deixar-nos una declaració d'amor d'un lirisme que travessa la cuirassa, per gruixuda que sigui, de la nostra prosaica manera de mirar-nos la vida.

per sempre

a la friçança
es viu,
es vola,

Univers de sentiments
font de consciència
d'aquest àtoms
que dansen
d'enllà...
de la història
que respira
l'aroma
dels teus
versos
que tant m'agraden, Gitana
sempre gràcies, arrellegir
dies i nits
de vida plena.

de viure has fet el poema i aquest és testimoni del teu amor. Del teu conflicte de viure en destil·les mots i paraules que deixen i fan arrels
als que estimes.

-donat que jo no entro en polèmiuqes... poso un 10. apali-

Un petó al front.
onatge

lleugers com els ocells, en aquest blau de cel, versos d'amor i erotisme quasi subreptici: l'apoderament de l'altre, del seu cos anhelat, visualitzat en una particular antropofàgia en els nivells atòmics, física de partícules, física d'una química que ens mena de l'infinitament menut a l'infinit univers sense temps ni distàncies.
Una abraçada,
franz

Veig que tens una capacitat especial per a trobar títols. Els matisos i tot allò que suggrereix aquest em sorprenen. Podria ser el títol d'una peli, d'un documental poètic sobre no sé què...

Al capdavall, un poema d'amor que conté secrets eròtics.