Blancaneus (regal per la Tiamat).

Aquest és el meu regal per la Tiamat. Un relat que forma part de la meva novel.la curta. Té sentit per sí sol, però us en faig cinc cèntims. És l'hora d'anar a dormir. Ha sigut un dia llarg i una mica anguniós: a la filla li ha vingut la regla. La mare, ara que ja està calmada, li vol explicar de què va amb un exemple. Tria el conte que tantes vegades li ha explicat abans, però en fa una versió diferent. La Blancaneus. I no m'he inventat res, és una teoria que he recollit del llibre: "Luna Roja", de Miranda Gray.
La filla ja és al llit i la mare,asseguda al seu costat, comença:

Si n'era una vegada una reina que tingué un desig: engendrar una filla de pell blanca com la lluna, de cabells negres com la nit i de llavis vermells com la sang. Llàstima que tot just tingués el temps necessari per coneixèr-la ja que, un cop nascuda la nena, sa mare se'n va anar. Arribada Blancaneus a l'edat adolescent, la segona dona de son pare la volgué matar fent-la menjar una poma enverinada, una poma vermella. No es morí, per això, sinó que s'adormí d'un son que no despertà sinó en fer cap un príncep desitjable que la besà en els llavis.

-Molt ressumit, però és el conte, sí.
-Ja veig que no t'agrada tant, explicat així, però és que ara te'n vull fer una altra versió.
-Dispara!

Antigament hi havia uns colors per designar la menstruació, saps quin són? Doncs els tres que la reina va triar per sa filla: blanc, negre i vermell. Simbol.litzen la fase pre-ovulatòria, post-ovulatòria i el sagnat en si. Aquesta versió del conte diu que la marastra no mata la Blancaneus, sinó que li ensenya com va, això de la menstruació. Amb la poma vermella, a qui mata és a la nena, que es desperta en joveneta cíclica. Inclòs ajunten la mare i la marastra en una sola dona, diuen que la mare és la dona menstrual, que es mor i reneix en la marastra o dona menopàusica.

-Quina mania de dir que es mor i reneix i es torna a morir! No poden dir que canvia i prou?
-Dona, pensa que això és una llegenda que ha perdurat durant molts mil.lenis, ve de quan la terra era un matriarcat.
-De debò?
-I tant! És una història que ha esdevingut conte, amagant-ne la simbologia menstrual, per causa del poder que aporta.
-L'energia menstrual? La regla? Poder? Mira, mama, deixeu-m'ho corre, que avui estàs cansada, val?
-Nena, que no m'ho invento, que aquestes coses hi ha gent que les ha estudiades. Escolta'm.
-Va, dispara.

El cicle menstrual aporta a la dona unes energies diferents segons la fase en què es trobi. Si la dona les sap entendre i aprofitar, tindrà molta més salut i saviesa. A partir d'ara, si t'hi fixes bé, potser te n'adonaràs que estàs més cansada quan tens la regla o t'ha de venir.

-Mira aquesta! Perquè em trobo malament!
-No és necesari, senyoreta.
-Ah, no? - respongué amb sarcasme-. I per què em fa mal la panxa, eh?
-Una mica de dolor és normal, però no tots els dies ni a tot hora. Creu-me.
-Val, val, si tu ho dius...

I que tens més ganes d'estar sola i pensar, o meditar. Pots somiar més o tenir premonicions, i estaràs més receptiva que mai. Quan acabis el sagnat, a poc a poc aniràs recuperant forces i et sentiràs més bé que mai, amb més ganes de fer coses i plans i de moure't, fins que arribi l'ovul.lació, que serà el moment culminant d'aquest frenesí.

-D'aixòs, quan creixis una mica més, en tornarem a parlar, d'aquest moment.
-Què vols dir?
-Quan tinguis nòvio i s'apropi el dia de l'ovulació, em sembla que tu mateixa ho entendràs.
-Tinc ganes de tenir nòvio.
-Cada cosa al seu temps, senyoreta, cada cosa al seu temps.
-I si li dic al Tomeu?
-A mi no em sembla pas malament, però espera't una mica, val?
-Fins la setmana que ve?
-Com a mínim. Però vull que em prometis una cosa.
-Ai, ai, ai!
-Que no, dona. Veuràs: quan tinguis nòvio, o abans o quan sigui, vull que em tinguis confiança, d'acord?
-Mama, que et poses tendra.
-No és això. Em refereixo a...
-... a fer l'amor.
-Nena!
-Mama, que tinc tretze anys!
-Bé, doncs sí. Jo no et renyaré mai ni et diré que deixis de fer res, però vull que m'ho diguis, val?
-Val. Escolta, mama, diu la Bet que la primera vegada que les noies fan l'amor es queden embarassades.
-Bestieses! No té per què. I menys a tu perquè, molt abans de la primera vegada que facis l'amor, jo t'hauré explicat tot el que et cal saber per evitar-ho.
-Guai.

Ai! Això m'està resultant més difícil que no em pensava! Però bé li haig de dir, no? Si no és que vulgui ser àvia abans d'hora. Això del dia de l'ovulació, ja ho notarà, ja, es posarà com una moto, el que és jo... ai! I aquí, més sola que la una, amb un marit en paradero desconocido i vaig i acomiado l'Eduard, com si anés sobrada! El meu primer nòvio... Umm! Recordo que a l'endemà m'havia de venir la regla, data segura, segons ma cosina, per fer l'amor sense problemes. I amb ganes, que també és una ocasió en què les hormones van descontrolades! Tot això, millor no li explico, ja ho descubrirà ella.

Passat aquest dia clímax...

-Què bé que parles, mama.
-Gràcies.

... començarà una etapa més reposada, no estaràs tan nerviosa i tindràs més temps per rumiar i dur a la fi el que t'has proposat. Fins que tornis a sagnar i comenci el cicle un altre cop.

-I tot això ho explica al conte de la Blancaneus, aquella dels set nans?
-En la versió original, sí.
-Ho dius pel vermell?
-Sempre, en aquests contes, la noieta serà adol.lescent i tindrà alguna cosa vermella. Fixa-t'hi.
-La Caputxeta Vermella?
- Per exemple.
-Umm! Interessant. No és tan rotllo com em pensava.
-Me n'alegro.