Blanca, la balena

Blanca és una jove balena. Encara no en sap molt del món que la rodeja, però hi ha unes quantes coses que si ha tingut temps d'apendre. Saps que el mar és un lloc on hi caben moltes coses. Per començar és ple d'aigua, que tot i que de vegades sembla que s'estigui quieta és una cosa que és mou molt i molt. De vegades es mou suau i de vegades amb molta força, portada pel vent. D'altres vegades, sense saber perquè, nota com es mou per sota de l'aigua, com si ja tinguès uns camins dibuixats.

Però al mar hi ha moltes altres coses: plàncton (una cosa molt petita que li encanta menjar), coralls, algues, pops, crancs... Però sobretot peixos. Hi ha molts peixos que fan voltes al seu voltant. N'hi ha de totes formes, mides i colors, però cap tant gran com ella, com una balena.

De balenes cad cop, segons diuen els avis, n'hi ha menys. Blanca no ho entén, doncs sent l'animal més gran no creu que es pugui amagar així com així a qualsevol lloc.

Algun cop li han dit que és per culpa dels homes, que és un animal estrany que no te aletesi viu fora de l'aigua. Blanca no ho enten, doncs els homes són molt esquifits i a més a més es veu que dins de l'aigua són bastant maldestres. Però diuen que de vegades els homes fan servir unes grans màquines que floten. I es llavors quan poden llençar uns pals molt esmolats per fer mal a les balenes.

Però per desgracia al mar no només hi ha peixos, cada cop més hi poden trobar moltes altres coses que floten, coses que no sap d'on venen però que no son del mar i que el cert és que a moltes de les balenes els hi fa bastant de fastic. També està més ple de xarxes i algun cop ha vist algun peix enganxat, intentant fugir.

Blanca sap que a les balenes i a la resta de peixos els hi fa falta l'aigua per viure, però no té clar del tot d'on surt tota aquesta gran quantitat que omple el mar. Ella ha vist com de vegades cau del cel, d'unes coses que s'anomenen nuvols, però no sap com l'aigua ha arribar allà adalt.

I a les balenes a les que ha preguntat li han dit explicat unes històries estranyes. Algunes diuen que l'aigua, quan s'escalfa amb el Sol, es torna vapor i puja a guardar-se als núvols. Després es veu que pot caure a qualsevol lloc, al mar o sobre un lloc sec que es diu la terra. A l'aigua li deu agradar el mar, doncs quan cau a la terra de seguida busca més aigua i se`n va al mar per uns camins que es diuen rius.

De totes formes a ella tot això li sembla molt complicat, així que ha buscat la seva propia resposta, que és molt menys complicada. La pluja arriba al cel quan les balenes la bufen pel seu forat del llom. Per això la Blanca riu i se sent important quan fa la seva feina per omplir aquests recipients que es diuen núvols.