Blanc trencat

Un relat de: setecel

És un dissabte de primavera a mitja tarda, i a Barcelona en Quim i en Pau passegen agafats pel raval. A 170 quilòmetres al nord-est, la Maria camina amb una motxilla a l'esquena i un ram de lliris a la mà.

El camí fins al cementiri és costerut i estret. A mesura que ella anava pujant es feien visibles els camps, els camins, els pujols erms, Port-lligat i el mar, estàtics i majestuosos com en una postal.
Ja a dalt, va obrir la porta de ferro rovellat i va anar decidida cap a la seva làpida, al terra, entre flors i herbes, xiprers i oliveres.
La mare sempre li deia que almenys morta descansaria en un dels racons més bonics del mediterrani, protegida per Sant Baldiri, i que les primeres llums de l'albada serien per a ella.
Es quedà dreta parlant i explicant-li la seva pena, plorosa, trista, sanglotant.
- Hola, mama...no sé ni com començar...ni què serà de mi... em manquen forces... estic desolada, perduda, no penso en una altra cosa. He vingut aquí al poble per posar-hi distància i relaxar-me, però no puc...si fos tan valenta com tu!...tu si que erets una dona decidida i amb empenta... i això que ha passat... per què mare? A una setmana del casament els trobo aquella tarda...el meu germà petit, mama, i en... es veu que no era la primera vegada... que ja feia temps que..
La Maria s'eixugà les llàgrimes, i mostrant el vestit , preguntà amb veu més alegre:
- T'agrada? És bonic, oi? Va ser veure'l i enamorar-me'n. No me'n vaig voler provar cap més...volia venir a ensenyar-te'l...es clar que si ho hagués sabut...

El cel es tenyia de tons ataronjats, rogencs, lilosos i rosats i la tramuntana arremolinava les fulles seques, les branques i els pètals dels parterres, com el seu cor ho feia amb el dolor, i la raó amb aquella visió traumàtica que l'anava consumint a poc a poc.

- Amb la il·lusió que em feia casar-me... tu saps que des de petita parlava d'aquest dia... ens hauríem casat al jardí de la masia d ' aquí a Cadaqués, ben enramat i guarnit per l'ocasió. Amb les taules i cadires folrades amb tela blanca. Llums de colors penjant dels arbres per ballar tota la nit...sempre havíem dit que aniríem amb en Quim, ja casats, a veure la nostra primera sortida de sol, com a marit i muller, al Cap de Creus... però res...ni casori, ni festa, ni fins que la mort ens separi...tot s'ha esfumat, convertint-se en un mal son, i jo em sento una ànima en pena, una morta en vida, o una viva massa morta.
Desà el vestit tot rebregant-lo amb ràbia, deixà el ram nupcial sobre el marbre fred, i s'acomiadà dient: "Fins ara, mama".

Amb la darrera claror del dia va deixar enrere els carrers empedrats, la gent, el poble blanc, el xivarri, es port, la riba, el casino, el passeig, el soroll dels cotxes, les finestres blaves, l'església de Sta. Maria. Passejava a poc a poc perquè no se li escapés cap detall del que veia, volent immortalitzar-ho tot a les seves retines. Va arribar a la seva caleta preferida, la que tants cops havia enyorat i desitjat en l'atrafegada vida urbana, quan el sol es començava a apagar dins l'immensitat salada. Va mirar al seu voltant i només hi trobà quietud, silenci, solitud.
Es despullà lentament, es posà el vestit nou, blanc trencat, brodat amb seda salvatge, i es calçà les sabates de xarol del mateix color. Es recollí els cabells, es pintà els llavis d'un color cirera, i es tornà a posar l'anell de promesa que set dies abans s'havia tret. S'assegué a la platja, va destapar una ampolla de cava cerimoniosament, i l'assaborí.
-És afruitat però amb regust amarg, com ho ha estat la meva vida - va pensar, i els llagrimals se li ompliren.
Les estrelles s'encenien i una lluna plena es reflectia en l'aigua calma com fanal de barca a la llunyania.
- Ara m'hauria d'estar casant, i estic asseguda a la sorra on vam fer l'amor per primer cop, vestida de núvia i sola- va cridar als quatre vents, plorant .
Com en una pel·lícula en blanc i negre, visualitzà imatges, instantànies sentimentals, fotografies d'un temps passat, vivències dels seus trenta anys. Totes navegaven per la seva ment com ho feia l'alcohol per la seva sang.
Es descalçà. Es posà els auriculars amb la marxa nupcial de Mendelsshon sonant, s'aixecà i començà a caminar lentament cap a l'aigua mirant a dreta i a esquerra, somrient i saludant als convidats invisibles, bevent. Pocs minuts després, com si hagués arribat a l'altar, deixant a la sorra l'empremta de la cua del vestit de núvia, s'endinsà al mar.

Un pescador de bon matí veu a la cala unes gavines esquinçant unes sabates. Hores més tard troben el cadàver d'una núvia surant a l'aigua.

Comentaris

  • molt bon relat[Ofensiu]
    ales de foc | 08-09-2010 | Valoració: 10

    t'he trobat per casualitat, i la veritat és que entre el títol i l'inici del relat, he quedat "enganxada" a la història. curiós que els dos amants passegin per Barcelona totalment indiferents i aliens a la situació i l'angoixa de la Maria.
    Et continuaré llegint
    una cordial abraçada
    ales de foc

  • Fantàstica escenografia.[Ofensiu]
    Fada del bosc | 07-09-2010 | Valoració: 10

    Un molt bon relat, és curiós però és d'aquells relats que a poc apoc et veus a venir el fatídic desenllaç, tot i això no pots parar de llegir gaudint dels detalls que t'hi porten i que en el teu cas no decepcionant ans el contrari, de fet jo diria que es nota que ets un amant de l'art i que estàs en el món del teatre, per la descripció tant acurada i encertada que fas de l'escena.

    De la Fada que t'ha descobert

  • Bon guió per a un curtmetratge[Ofensiu]
    kika anodrac | 06-09-2010 | Valoració: 10

    Colpidor, esfereïdor... M'ha agradat molt.
    Felicitats per la teva inventiva, imaginació i la manera de redactar el relat que porta al lector a veure'l i viure'l mentre el llegeix.
    No tardis a publicar alguna cosa més, ok?
    Gràcies per compartir el teu treball.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de setecel

setecel

12 Relats

47 Comentaris

16840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Vaig néixer a la ciutat dels sants, el dia de festa major, en els darrers temps d'un règim que no hauria d'haver existit...des de petit m'apassiona la lectura, l'escriptura, i qualsevol expressió artística .A part d'escriure amb més o menys lucidesa i encert, també faig teatre i ràdio.
Gràcies per llegir-me.Espero que hagis gaudit tant com ho faig jo mentre escric
M'agradaria i agrairia llegir els teus comentaris.
igresalreves@gmail.com