Blanc o negre

Fa molt de temps hi havia un país on hi existien dos colors, el blanc i el negre. La convivència entre ambdós colors era de continus conflictes, mai es posaven d'acord. Cada color volia imposar els seus mandataris, les seves lleis, per tant, tot i que cada any hi havia una cimera entre els màxims representants d'ambdós colors, la reunió acabava malament. La tensió entre els dos pobles era palpable en l'ambient i vivien completament separats, les relacions entre membres de diferents colors estava prohibida, hi havia estrictes controls, havien establert una frontera entre els dos colors. Semblava que el conflicte acabaria amb la separació dels dos colors, la divisió en dos països. Però l'ambició feia que tant blancs i negres volguessin imposar el seu domini.
Però tants controls i tantes restriccions no van poder evitar que un membre del color blanc i una membre del color negre s'enamoressin. En una d'aquestes cimeres hi van assistir el fill del líder blanc i la filla del líder negre. Es van agradar, durant les pauses de la cimera es trobaven d'amagat i parlaven, reien i es besaven. El problema era que la cimera només durava un dia, així que van pactar que s'anirien trobant d'amagat en algun lloc secret de la frontera entre blancs i negres. Van passar mesos i la relació anava a més, s'estimaven, a més ningú els havia descobert. Era perillosa la relació, perquè l'odi entre els dos colors era molt gran, però es va produir un fenomen inesperat. Fruit d'aquesta relació va néixer el fill de la parella, a més va sortir un nou color, el gris. En aquest moment el país va sabe d'aquesta relació i la notícia va causar un fort rebombori tant al color blanc com al color negre. Els més puristes van titllar d'aberració aquell nou color, mentre que els líders blanc i negre van fer tot el possible per separar la parella i a la nova criatura. Però el naixement de la criatura gris va provocar que moltes parelles de colors diferents fessin pública la seva relació i el naixement de més criatures grises.
Amb el temps els de color gris es van convertir en la tercera comunitat del país, amb una mentalitat diferent, convençuts que la convivència entre els tres colors era possible, mentre que tant en el color blanc, com en el color negre seguien existint sectors molt conservadors que ja no tan sols veien malament al color rival, sinó que no aprovaven el color gris. Tot i així la comunitat grisa va seguir creixent i gràcies a la seva visió més oberta va aconseguir formar un govern amb un president gris, un vicepresident blanc i un altre de negre. El país va entrar en un període de pau, de prosperitat i la divisió entre el color negre i blanc va desaparèixer. Tot i que sempre existien sectors conservadors, membres del color blanc, negre i gris van acabar convivint en mateixos barris i ciutats.
Aquesta convivència pacífica va fer veure a la gran majoria que la divisió i la confrontació no duia enlloc, que el país anava millor amb les tres comunitats treballant junts.
Aquest canvi de tendència i el bon ambient que es respirava va arribar fronteres enllà i va provocar l'arribada primer del color verd, més tard arribaria el color blau i així successivament. Aquest país que en un principi només existien el blanc i el negre, va acabar tenint un paisatge amb una gran diversitat de colors, el mestissatge en va crear altres de nous. El parlament del país era una autèntica taula de colors. En una d'aquestes sessions del parlament es va decidir canviar la bandera del país, van voler que en la nova bandera hi fossin representats bona part dels colors i que els que no hi sortien s'hi sentissin representats, i van crear una bandera amb molts colors que la van anomenar arc iris.
Finalment els membres més conservadors de blancs i negres van haver de claudicar amb les seves idees i van veure que la diversitat enriqueix un poble.