Blanc andalús, blau cel i blau marí

Blanques com la sal
són les pells de les llars
que creixen apilonant-se,
fortament arrelades
a les roques del turó.

Foradades per finestres,
barrades amb negres reixats
que guarden els seus tresors
mantenint la porta oberta
al pas de corrents marinades,
que surten per l'interior
dels patis que vessen ombra,
decorats amb finestrons
amb testos florits de colors.

Blancs són els carrers
que, costeruts i estrets,
són tobogans d'aires frescos,
que volen airejant les ombres
tot donant l'esquena al sol.

Blanques són les gotes endolcides
que esquitxen el blau del cel,
nascudes de l'escuma blanca
de les mogudes onades
que arrissen el blau marí
i es trenquen a l'escullera.

Blancs són els vestits
que reflexen escalfor,
deixant transpirar als seus cossos
la frescor i vitalitat
de l'esperit andalús
tan alegre i espontani,
tan endolcit i salat
pels blaus i els blancs
que els envolten.