Blackbird [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); I, 2]

Un relat de: deòmises

Ales de fosca obscuritat
Baten en el cel del demà
I em porten l'esperança
De somniar-te.

Es desplega la llum
Endins del meu cor d'absolut
Goig, d'eterna alegria
Per tenir la vida.

Obre els teus ulls de clar
Pressentiment i seran la mar
Que m'ha vist desitjar-te,
Llum que exhales

La bellesa del món
Mentre el meu front
S'omple amb els bocins d'aigua
Lligats a la teva ànima

(L'ocell negre de la vida
Avança amb ales de vidre...).

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306103 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978