Bitllet d'anada

Un relat de: Lavínia


Sí que m’agraden els afalacs. Ja sé que no m’ho haig de prendre així... No. No cal que vostè em digui que sóc ben plantat! I tant que recordo els vells temps... Com oblidar-ho? Jo era tan jove i vostè... La seva personalitat persuasiva va ser el meu paradigma... No. Els vells temps no poden retornar... No. I tant que a mi sempre me’n calen de nous. Ho necessito... m’entén, oi?
No. Va ser ella qui va dir que em volia conèixer... La crítica que em va fer de la meva última novel•la era breu, concisa i tractava el tema amb delicadesa. I, quan l’editor em van proposar fer una taula rodona televisada, m’hi vaig prestar. Sabia que ella hi seria. No. Ja li ho he dit que no ens coneixíem personalment.
Sí. Quan la vaig veure semblava una dona diferent, culta i que sabia el que volia. Era tan jove! Em va fascinar... Sols que aquell imbècil de periodista se li va ocórrer de preguntar com portava l’allunyament de la meva dona. Em vaig enfurismar!
Ningú sap on és la meva muller. Només jo. A més, està molt bé allà on ella és. No. No tornarà pas. Tampoc em trobo sol. Tinc la literatura, però volia la jove crítica literària. Sí. Mentre contestava al periodista imbècil, ella em mirava i de quina manera! En sortir la vaig convidar a sopar, però em va rebutjar.. fins i tot semblava espantada! I esperi... No dirà a qui esperava amb un somriure idiota...? a un altre curt de gambals! El guionista que escriurà la versió televisada de la meva novel•la.
Que no m’escolta? A mi no em deixa ningú. Potser la jove crítica haurà de viatjar a on està la meva dona que se’n volia anar sense mi perquè havia trobat una altra companyia que l’omplia més. No. Li dic que no. La jove crítica tampoc en podrà tornar. El bitllet sols és d’anada.
Què vol dir que vostè ho dirà tot? Què i a qui? No em digui que perquè no estem en un confessionari... No hem estat mai vostè i jo en un lloc com el que ha dit ... No se’n recorda on ens trobàvem?


Comentaris

  • L'escriptor boig[Ofensiu]
    iong txon | 21-04-2011

    Si no és al confessionari només pot ser al manicomi, directament. O potser és detingut a comissaria i l'interroga un inspector de policia que havia estat un company d'escola a la infantesa… Trobo que has fet un exercici interessant amb aquest diàleg que gairebé és un monòleg i que obliga el lector a anar construint l'escena del crim a mesura que es dóna la informació. En aquesta mena de relats cal tancar el cercle ben tancat per tal que la seva interpretació no quedi excessivament oberta. En cas contrari el lector es pot quedar amb el dubte de si ho ha entès o si ha captat la intenció de l'autor correctament. Deixar el final una mica obert també és una opció, però en el meu parer la interpretació del nus principal del relat ha de quedar ben clara.
    Molt bona pasqua i a seguir escrivint poetessa!
    i per cert, enguany: PER MOLTS ANYS en dijous sant.
    Abraçada,
    El crític tocat de l'ala