Biografia.

Biografia:

La neu esbiaixada per l'olor dels teus cabells. Televisió antiga que reprodueix un partit entre el Barça i el Joventut de Badalona de l'any 90. Llauna de coca-cola mig aixafada a la via d'un tren. Encenedors corruptes. Arxivador amb dibuixos dolços. Ous dusos amb beixamel. Cablejat electric enmig d'un caos. Encens sobre catifa. Espatlleres amb destrals de plàstic. Silenci. Música. Silenci. Música. Silenci. Música... Àrea de cervell. Cares eternes. Cartes sobre ule roig-blanc. Lleons prims i famèlics engabiats en un camió... Vermell! Pastís de poma. Tacte del xandall a les cuixes. Insectes molestos en un jardí on l'herba no s'acaba. Llum encesa. Divendres plàcid. Cabells arrissats que m'inspiren incertesa. Saliva dubitativa. Barret de copa.
L'ànsia d'una cita important. Un sostre ple de ratlles, ratlles ratlles, i jo esperant per l'entrepà de desprès, que desprèn ben depressa amor. Una televisió en blanc i negre minúscula, tan minúscula que ja s'ha apagat. Tres en ratlla fet amb xapes espolvorejades amb recança. Una sopa menjada amb forquilla. Addicció a una veu. La vitalitat consumada. Llum blava fluorescent en la foscor, i se'm descorda la bamba. Graffitti immadur en una paret de lavabo. Cotxe de ral·lis entre la coberteria. Senglars inofensius. L'evasió en el sexe. La vida m'acaricia. Mato la incertesa amb una partida de dents i m'enroco. Una galeria d'art, buida, ara una persona, ostres, ara una parella, vaja, ja està plena! Taulell escapçat. Una vànua rugosa. Un quadre del pintor Fauvista Henry Matisse. L'energia d'un insight. Una cruïlla d'una sola direcció. Examen tipus test: és de ceràmica i conté una flor. La immensitat reduïda a una tecla. Experiment de telepatia: un home no pot deixar de mirar la tele. Em pica l'esquena però em rasco el colze, afortunadament. L'home dels nassos encostipat. Fora, ha tocat la gespa! Mare, m'he fet sang! Seiem al llit i miro els "ninos". Cara C d'un caset. La inexperiència feta balcó.
Una capsa de música, na, na na na na, na na na na na na na naaa. I joies, per descomptat. Capses inclassificables
Espiral amb ventosa. Carretera amunt, veureu l'edifici i les mantes. El concurs de sempre ja no el faran, aquest any.
M'escapo per la banda i em perdo. Noi de 13 anys maldestre que dissimula rera un llibre que tant li fa que es palpa l'entrecuix. Dimoni rera el mirall. Coit flotant, no pel cos, sinó per la ment. Quadrícula anestèsica. Un aparell d'aire acondicionat vell m'impedeix consultar els mapes.
Incredul, observo com certament, el que no està passant, podria ser veritat. Una llarga avinguda i , de fet, una font.
El dolor dolorós del nas en espetegar. Cementiri intuït. Marejat...i ara hem de tornar? La tristor sota el llot de l'alegria. Una barca, blanca, de fusta, i jo amb caca, molta, tanta que ja no en tinc. L'infinit sota les meves bambes, i jo sota una cúpula. Una tanca; l'altra obre; la tercera no hi és, escolta la cara C de l'anterior caset. El tacte d'una llengua sobre un prepuci. Una cistella de bàsquet plena de pomes.
Plenitud d'endolls, i jo, desconnectat. La fredor d'un matí de maig. D'Artagnan no escolta les mares i juga amb la infermera. Sort...pensava que s'havia punxat la roda. Habitació taronja, del 82. Oloro l'herba i recupero la condició de mortal que es creu immortal. Faig construccions amb peces de fusta i de colors, mentre el telèfon de casa ja està escrit a la pissarra. Entro en una vinyeta, i hi trobo un raïmet. Cafè càlid per l'entorn.
Les paradetes de la fira em recorden que hauré de tornar en tren. Cullo les millors flors d'entre joncs pixats, però alguna d'elles la desestimo. Sona el telèfon però ja sé qui NO és, no l'agafo. Una mirada persuassiva que no m'acaba de convèncer. Amor i necessitat d'expressar-lo. D'altra banda, Roma. Paperera incrustada de xiclets ex-combatents busca companya d'habitació. La mare cuina, jo rellegeixo el meu primer llibre. Merda, ara que em tocava la partida a mi toca entrar a classe. Una coincidència que ja esperava no deixa de sorprendre'm. Les estàtues em deceben, però no perdo la il·lusió. Les hormones en el torrent sanguini fan que cridi. Ara, ja no et pot passar res.
L'olor de xemeneia em recorda que sóm al desembre. No acabo d'entendre de que va la sèrie però em quedaré a veure-la. Intromissió en altres vides...també m'afectaran els seus fracassos? La cançó que desitjava escoltar!
Em criden al metro uns canadencs i em regalen un pin, sorprenentment, de la bandera alemanya. Una paraula de quatre lletres i que no és B-A-T-A. Un dimecres de color groc, i és extrany, perquè els dimecres són verd-foscos.
A una vespa blava amb motor musculat no li funciona el timbre i cau en l'únic toll de la plaça. Un viatge incert.
E-N-D-O-R-F-I-N-A. La dona irlandesa m'escolta com si fos adult. Procuro crear, però el boli no funciona. Té un sabor que se'n va...però una essència que roman. Les cadires de parvulari em fan sentir Gulliver. El temps es dilata des d'una safata, però el moment és francès. D'oca a oca i tiro perquè em toca: mato aquesta i compto vint, passant per la sortida i sense cobrar les 20.000 pessetes.
L'apnea primerenca en el plor després d'una cleca del tiet, que mai pensaria que em pegués. Rialles que desconec d'on venen m'espanten però amb els anys les aprendré a, fins i tot, apreciar. Una zebra i el seu caçador s'ho miren tot per la tele, però canvien de canal i se'n van al de la mànega. A banda i banda, samarretes esportives, però jo ara penso en l'alemanya i la seva capsa d'encenalls. Abans no sabia què volia dir "ribot", i de fet, ara encara no ho tinc gaire clar. En Goofy juga a tennis i mon pare m'ho explica un i altre cop. Ja he vist aquesta pel·lícula, però no em fa res si tu no l'has vista. L'or pagà, aquell que és humà, et degoteja de l'aura. Olimpíades de barri: 100 metres veïns.
Un fotògraf que pren una foto amb molta mala idea, ja que no sap com fer-la. Em pressiona i li cardaria dues hòsties.
M'arrenco la crosta de la ferida del genoll i la mossego parcialment. Mentre el pare fa cua, espero assegut als graons, n'hi ha tres, mentre descobreixo les irregularitats de les rajoles i el pes de la responsabilitat. Hi ha gent per a tot...Si sapiguéssin que /tot/ és "mort" en alemany... Onze anys després, descobreixo que el pes de la irresponsabilitat és més gran. M'embriago de paraules, de tantes que vomito. L'aranya taronja mai hagués posat tele 5. Uns quadres mal triats m'espatllen la vetllada. Ja torna a ser setembre, i tinc la sensació d'estar a l'octubre. L'estil fa més mal que un estilet. "Arautapala" és una paraula que em commou. Una paret decep la meva esperança fins que hi trobo un detall curiós que la revaloritza. He descobert el foc: crema. L'època en que no podia dormir la recordo com si fos un somni. Aquella barbacoa d'imatges desprenia tendresa. La fredor de l'auscultador del pediatra sorprèn la meva pell. Tinc un ull de bou a sobre que, obert, m'observa.
Aquell ratolí amb ulleres segur que passarà. La veïna del 5è sempre estén la seva roba interior de cara a la galeria.
El Mercedes avança el Renault però un escarabat gegant el frena just abans de la línia d'arribada. El veí del 4t juga a beisbol i obre les portes de bat a bat. La vall és una cassola d'on no vull sortir.