Biografia d‘un negre

Un relat de: Gica Casamare

El negre es va disposar a començar a escriure la seva biografia. Es posà davant l'ordinador, féu un glop de vodka per estimular les neurones i encengué una cigarreta, òbviament, tabac negre.
Barrejant el gust espirituós de la vodka russa i del rude tabac (negre), el negre esperava despertar els dits i que comencessin a picar les tecles del teclat, de color negre, com tot l'ordinador: monitor negre, mouse negre, caixa negra.
La ment del negre, però, estava emboirada, no podia trobar-hi les paraules per plasmar en la pantalla.
Va aspirar el fum de la cigarreta i, mentre l'expirava pel nas, es va aixecar i se n'anà a mirar els àlbums de fotografies, segurament allò l'estimularia prou, el portaria en els records de la seva infantesa, joventut, les aventures de la primerenca maduresa. Però el negre es va adonar que no tenia àlbum de fotografies.
S'hi va fixar més i va veure com no hi havia cap fotografia en tota la casa, ni una. Cap record fotogràfic. Però fixant-s'hi encara més, es va adonar que tampoc hi havia cap quadre, ni cap disc, doncs només hi havia una ràdio.
El mobiliari era altament neutra. Va mirar per la finestra, buscava el paisatge: era de fosca nit.
La seva casa no tenia cap objecte que el pogués transportar al passat.
Va tornar a la taula (neutra) de l'ordinador i, després d'apagar i aixafar la cigarreta que havia fumat i encendre'n una altra consecutivament, va anar a la carpeta virtual on hi guardava totes les seves publicacions.
Va començar a obrir arxius i llegir en diagonal els centenars de textos. Tota la negra nit, el negre, bevent vodka i fumant tabac (negre), va veure com totes les coses que havia escrit, com ara novel·les, poemes (uns amb fins editorials, d‘altres amb fins amatoris), articles polítics (agressius i constructius), cartes d'amor i assaigs literaris, no portaven la seva firma.
El negre es va adonar que, com Cyrano, havia estat un gran constructor de vivències i literatura, de gaudi i de fama. Vivències viscudes per cossos estranys a ell, amb noms famosos. Amb cases plenes de records.

Comentaris

  • ah, curt i reflexiu[Ofensiu]
    quetzcoatl | 30-04-2005

    Que be, una mica de bona literatura amb aquell toc de cinisme que enganxa. Molt bon relat, Gica!
    No es fa llarg, es crtitic i reflexiu, i alhora despren un deix de melancolia. Una bona combinacio.

    Espero seguir llegin-te!
    Una abraçada,

    m

  • no l'he acabat de llegir.[Ofensiu]
    pardalet | 29-04-2005

    No he passat del 1r paràgraf.
    Enhorabona.

  • Ja ho sé![Ofensiu]
    rnbonet | 28-04-2005 | Valoració: 9

    No és novel·la negra, ni rinya de negres dintre d'un túnel... però, què negres se les passen els negres -"manque" siguen blancs!- quan fan de negre d'un famós (literari, és clar!)!
    Molt bo, xicot! Salut i rebolica!

  • A mi també m'ha agradat.[Ofensiu]


    Està guai.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

101311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com