Billy el Tocapilotes.

Un relat de: ricardet
Com tots els dies, en Romeu va anar al bar del cantó a desdejunar el de sempre: un carajillo ben carregat i un diari per fullejar. Aquesta vegada no va poder fer-se la seua beguda. Va dir «Hòstia, puta!» mentre mirava la portada de la premsa matutina. Una foto d’un donassa rossa que semblava de Holywood sota aquest titular. «Asesinada despiadadamente la señora de Verd Prat y Conde de Carajal.»

Amb la panxa buida va anar al dipòsit de cadàvers de l’Hospital Clínic on hi treballava un amic seu que el va deixar passar.

- Espere que t’hages pres alguna cosa ben forta abans de llevar el llençol. No sols la van matar sinó que la van torturar de manera salvatge i metòdica professionals acostumats a estes coses. Li van tallar els mugrons abans d’aplicar-hi una descàrrega elèctrica descomunal. Va ser violada i el seu sexe aparegué renegrit per una altra descàrrega elèctrica. Li van arrencar totes les ungles amb unes tenalles. Les vint. Tot el seu cos està ple de blaus que li’ls va fer un que coneixia molt bé el seu treball. La resta me l’estalvie, m’estime més que la veges tu.

Al temps que li llevaven el llençol, en Romeu va sentir un fort colp en el clatell que li va fer perdre la consciència i caure a terra. Definitivament, el del dipòsit va col·laborar amb aquesta gent. Li havien amenaçat amb fer-li el mateix amb la seu filla de quinze any i es va cagar damunt. Coses dels pares.

No era la primera vegada que el detectiu sentia aquesta sensació mentre anava despertant. Era membre del Partit Comunista en la clandestinitat i en certa ocasió va conéixer de prop un torturador famós, Billy el Tocapilotes, que dit siga també era hàbil tocant figues.

Efectivament, en obrir els ulls en un lloc conegut, la sala de tortures de la Comissaria Central, el tal Billy li va pegar un altre colp dels que fan perdre el sentit.

- Rojo separatista, ya te tengo de nuevo, solo que de esta sales metido en un ataud.

Eren les dotze del migdia. Va engegar la ràdio per sentir l'Àngelus i resar les seues oracions. D’això se’n deia nacional-catolicismo. Complides les seues obligacions religioses, li va tirar a la cara un poal d’aigua bruta de fregar perquè es despertés.

- Desperta, traïdor, que tu i jo ja ens coneixem. La nimfòmana que et vas tirar treballava com a espia britànica i massa informació ja havia passat a l’enemic. T’ho dic perquè no li ho podràs dir a ningú més. Et deixaré sense boca. Treball complet. Llavis, dents, genives i llengua que t’arrancaré amb aquestes tenalles oxidades. Vas a quedar com per radiar partits de futbol...

Efectivament, el primer que va veure el Romeu era el Tocapilotes anunciant el que ell deia la buena nueva. Tant de mal li faria en aquella ocasió que el seu membre viril es va encollir com un caragol quan no plou. No el mataren perquè preferiren seguir-lo per augmentar la llista de rojos separatistas com Don Giovanni de Mozart feia amb les seues conquistes. Encara podia sentir dolor sols de mirar-lo mentre feia el que solia fer, rascar-se els collons.

- Despulla’t com un nadó que comencem ara mateix. D’aquesta te’n recordaràs si no mors i et queda alguna neurona. Em supere a mi mateix, ara veuràs.

Ja començava a ruixar-li amb alcohol tot el seu cos nu quan algú va trucar la porta, que era tancada. Dos grisos d’uniforme hi van aparéixer.

- Disculpe la interrupció, però la superioritat ordena que llija vosté el missatge a estes hores de la matinada. Es qüestió d’Estat, ja sap.

- El Tocapilotes va deixar el combustible i es va disposar a llegir quan l’altre suposat gris va cosir-lo a colps de matxet.

- Tranquil, Romeu. Ho tenim tot controlat. València és pràcticament buida de maderos. Són tots a Catalunya perquè hi va a haver una manifestació independentista i ells han de rebentar-la com siga. Per cert, exhibicionista, vestix-te que ens anem d’ací follats abans que no es descobresca la cosa. Passaràs a la clandestinitat i, només es puga, aniràs a París amb uns camarades.

A l’endemà, mentre es feia un carajillo va llegir en el diari: «Asesinado policia condecorado por servicios especiales al régimen por un comando terrorista». Romeu, va demanar un altre carajillo mentre obria el diari per la secció d’esports. El seu equip havia guanyat i hi havia un fill de puta menys al món.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: