Bilbioteca

Un relat de: Victre
Estic estudiant a la biblioteca. Està buida, és estiu. De sobte em ve la típica cagalera de després del café i la cigarreta. M’aixeco i enfilo el camí cap al lavabo d’homes. En passar per davant del de les ties faig un gest inconscient (i lleig) i allargo el coll per veure si en veig l’interior. No tinc ni idea d’on em ve aquesta mania de mirar a l’interior del lavabo de les ties. Tampoc li veig la gràcia. Crec que quan allargo el coll per mirar per la ranura de la porta del lavabo de les ties, en el fons espero veure alguna cosa així com una orgia lésbica, plena de mamelles siliconades pròpies de qualsevol pel.lícula X americana. Imagino que trobaré una muntanya de cosos nus, que m’estan esperant darrera la porta per a començar a llepar-se i a introduir-se tota mena d’objectes per tota mena de forats. Com si no haguessin llocs per cardar, que la gent hagués d’anar als lavabos de les biblioteques, baja.


Estic estudiant a la biblioteca. Està buida, és estiu. De sobte em ve la típica cagalera de després del café i la cigarreta. M’aixeco i enfilo el camí cap al lavabo d’homes. En passar per davant del de les ties faig un gest inconscient ( i lleig) i allargo el coll per veure si en veig l’interior. Llavors la porta s’obre de cop i apareix la bibliotecària totalemt despullada. Giro el cap com si no hagués vist res i segueixo caminant. Quina estranya costum, la de girar el cap quan la persona que estàs mirant es gira de sobte i et dedica una mitja rialla que ve a dir: “Que et penses, que no sé que fa deu minuts que no treus els ulls del meu cul?”. Ja de petit pensava que si et quedes mirant fixament a algú, alguna força sobrenatural fa que se n’adoni i es giri amb un gest sec i ràpid cap a tu. Així que practicava i em quedava mirant a algú que estiques d’esquenes a mi, a veure si es girava. Gairebé mai funcionava.


Estic estudiant a la biblioteca. Està buida, és estiu. De sobte em ve la típica cagalera de després del café i la cigarreta. M’aixeco i enfilo el camí cap al lavabo d’homes. En passar per davant del de les ties faig un gest inconscient ( i lleig) i allargo el coll per veure si en veig l’interior. Llavors la porta s’obre de cop i apareix la bibliotecària totalemt despullada. Giro el cap com si no hagués vist res i segueixo caminant. Quan encara no he donat la segona passa, sento que crida el meu nom. M’aturo. Com que no em torna a cridar, segueixo caminant, ara més lent. Em torna a cridar. Decideixo anar veure que vol (tot i que sembla bastant evident el que vol). La torno a tenir davant meu i penso que té un cos que val més la pena que qualsevol escena lèsbica de qualsevol pel.lícula X americana. Em comença a parlar. Diu que desde que és bibliotecària s’ha fixat molt en mi. Que em troba molt atractiu. Que se’m veu molt bona persona, i que li han parlat molt bé de mi. Jo no entenc res. De sobte es posa tota seriosa i m’explica que ja té 35 anys i que com que no té parella estable (ni en pensa tenir) havia pensat en mi per a ser el pare del seu fill. Llavors em ve al cap el primer de carrera, quan al taulell d’anuncis van posar aquell cartell que demanaven donants d’esperma. Hi vaig anar amb 4 col.legues (més que per les peles, per a riure una estona). No sé perquè, amb aquell cos perfecte a menys d’un pam davant meu, em ve a la memòria el lavabo del Centre Mèdic que demanava esperma. Allà és on ens vem masturbar en Joan i jo, mirant la mateixa revista, amb els cossos fregant-se l’un amb l’altre, escorrent-nos en el mateix moment, després d’una mirada plena de complicitat. Una mirada plena d’interrogants però immaculadament síncera.


Estic estudiant a la biblioteca. Està buida, és estiu. De sobte em ve la típica cagalera de després del café i la cigarreta. M’aixeco i enfilo el camí cap al lavabo d’homes. En passar per davant del de les ties faig un gest inconscient ( i lleig) i allargo el coll per veure si en veig l’interior. Llavors la porta s’obre de cop i apareix la bibliotecària totalemt despullada. Evidentment giro el cap com si no hagués vist res i segueixo caminant. Quan encara no he donat la segona passa, sento que crida el meu nom. M’aturo. Com que no em torna a cridar, segueixo caminant, ara més lent. Em torna a cridar. Decideixo anar veure que vol (tot i que sembla bastant evident el que vol). La torno a tenir davant meu i penso que té un cos que val més la pena que qualsevol escena lèsbica de qualsevol pel.lícula X americana. Em comença a parlar. Diu que desde que és bibliotecària s’ha fixat molt en mi. Que em troba molt atractiu. Que se’m veu molt bona persona, i que li han parlat molt bé de mi. Jo no entenc res. De sobte es posa tota seriosa i m’explica que ja té 35 anys i que com que no té parella estable (ni en pensa tenir) havia pensat en mi per a ser el pare del seu fill. L’agafo per la cintura, l’elevo un metre del terra, i la faig seure damunt la pica. Em baixo els pantalons. Abans de començar la feina me la quedo mirant uns segons, se la nota feliç. Dubto si dir-li-ho o no, però finalment opto per callar-me i fussiono els nostres cossos. No puc treure’m una rialla de revenja de la cara, dirigida amb tota la malícia que continc, cap al Joan, per haver penjat a la porta de la classe els resultats de les anàlisis del Centre Mèdic, on es llegia clarament (en Arial 12, cursiva, negreta i subratllat): Estèril.

Comentaris

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    Victre | 08-10-2012

    Ens llegim!

  • Original[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-06-2012

    Un bon argument desenvolupat d’una manera molt original i atípica, amb un final imprevist. Enhorabona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Victre

14 Relats

16 Comentaris

3163 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Actualment em dedico a fer de metge acupuntor i de metge d'addiccions.
En el meu temps lliure escric relats