BIGUES I RIELLS

ostres!, ostres! quans i rics records m'ha portar aquest relat. Talment m'ha fet l'efecte de que hi tornava a ser.
No trobo paraules per expressar els sentiments que m'ha despertat.
gràcies!

del seient de casa i davant del meu ordinador he fet, una fresca passejada per uns paratges encantadors força coneguts per mi i molt propers a la meva ciutat vallesana, allunyada del nostre pirineu on hi tinc la meva segona residència. Un paratge encisador el teu i que en aquest relat, m'has fet recordar bellament. Recordo Sant Miquel del Fai amb aquella cua d'aigua llançant-se embogida per damunt de la cova... en fi, felicitats per aquest relat encantador.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Vaig estar a Sant Miquel del Fai quan era molt petita, i d'aquell dia només en retinc a la memòria unes poques imatges en forma de flashos. Però d'ençà d'aquella primera visita hi he anat vàries vegades més, en moments i circumstàncies de la vida molt diferents. És un paratge singular que em porta molt bons records.

He de reconèixer que en un primer moment m'ha costat llegir aquest relat... bé, "llegir-ho" no és la paraula, vull dir arribar fins al text, ja que m'he quedat encisada contemplant la imatge que ho encapçala!

Un cop ben assaborida, he començat la lectura amb aquella sensació que resta després d'haver contemplat bellesa... fins que m'he adonat que el text la contenia igualment, i que els mots, ben triats i combinats, m'atreien i seduïen fins fer-me seva.

Aquesta terra, així presenta, invita a recorre-la: has fet una descripció excel·lent!

T'envio una abraçada bonica com tu i com ella,
Unaquimera

amb els teus brins has arrelat fort, pel que veig!
No puc més que celebrar que la teva elecció, atzarosa o no, hagi obtingut tan feliç resposta de la mateixa terra!
Sospito, però, que la terra, el terròs, és sempre generosa i acollidora. Som nosaltres qui la menystenim, la malmetem, amb un urc insolent volem dominar-la i, així, li posem mida i preu i la malbaratem. i cavem la nostra tomba.
però em poso negatiu, i el teu text demostra que queda entre nosaltres a dojo amor i sentiment fecund cap a la fertilitat inacabable del nostre petit planeta.
Una abraçada,
franz

Fa pocs dies que vaig comentar el relat d'Unaquimera, Als núvols, i li vaig dir que les descripcions acurades, jo, les tenia adjudicades a J.Luís Cusidó i Ciuraneta.
Hauré de llegir més. Possiblement m'emporti més d'una sorpresa... Sorpresa, agradable, com la d'aquest relat.
- Joan -

Bona descripció. He tingut la sensació de fer un viatge al passat, al viure en una ciutat tan contaminada com Sabadell i quan les excursions a la natura se m'han borrat de la ment. Em deu haver sorgit del subconscient.


Sergi

el que dediques a aquets pobles tant bonics del nostre estimat Vallès. Una descripció acuradíssima que ha aconseguit passejar-me per aquell indret tot contemplant com una cua d'aigua corredissa i neta s'esmuny desbocada entre la rocalla per llançar-se espectacularment pel penya-segat.
Felicitats!

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

..però també d'allà on estem i vivim. I de vegades, si la constància en viure és duradera... som més d'allà on habitem que d'altre lloc. I, a més i més, hi ha llocs, coneguts només d'uns anys, que et deixen un record imborrable.
Salut i rebolica!

PER TU DEU ÉSSER EL PAISATGE PREFERIT DE TV3

No conec aquest pintoresc indret però després d'haver llegit la teva descripció en fas venir ganes de visitar-lo.
Cendra de flor

Conec Bigues i Riells, perquè hi he anat d'excursió amb els amics més d'una vegada, i
veritablement és molt pintoresc.
La teva descripció és objectiva i subjectiva alhora. Has sabut donar ànima a un bell poble i el teu sentiment també hi ha quedat reflectit.
Enhorabona!

Tincs molts bons records de Bigues i Riells. Acampades, barbacoes, natura, desconexió.... La mateixa sensació que evoca el teu relat.


NAt.

Un relat encisador, que captiva només començar-lo a llegir. Conec bastant bé Bigues i Riells i li has fet un homenatge ben merescut a aquest indret, que a pesar de no estar gaire lluny de grans nuclis urbans, encara es conserva verge,; com un petit jardí del Edèn embolcallat per la natura. Segur que en aquest ambient podràs crear relats i poesies tan bonics com aquest.
Una forta abraçada plena d'enyorança per aquest raconet meravellós.
Montserrat

Quin relat tant estimulant i encisador. M'agrada això que dius que vas fent teva aquesta nova terra. Molt maco !

quan encara hi havien envelats per la festa major, compartíem el metge entre quatre pobles, tant sols hi havia un bloc de pisos en tot el poble i s'estava construint la primera urbanització, el Tenes baixava ple d'aigua fins el punt de desbordar-se i emportar-se el pont (per això va construir-se el nou, ara no tant nou) i els nens anavem a una escola amb dues aules i dos professors que impartien vuit cursos a l'hora.

Quans records m'ha despertat el teu relat, aix!

realment li has fet una bona descripció.

fer-se pròpia la terra, el paisatge, la llengua, sembla tan fàcil... i ja veus, a voltes ni els d'aquí som prou respectuosos amb els nostres indrets vitals. No és aquest el teu cas, on ens demostres que has sabut adaptar-te al teu nou indret natural, d'altra banda, comprensible, amb aquests recons tan bonics per perdre's...

Una cosa tècnica per evitar que et surtin els codis; posa-hi al començament de tot (on penges el relat a l'espai per publicar-los), un dos o tres * * * just abans de l'ordre html, així no sortiran aquests codis tant simpàtics que t'han eixit per davant i per darrere de la foto. No sé si m'he explicat gairebé. Penso que si poses espais amb el tabulador també serveix, però això ja no ho he provat.
També pots fer proves, la majoria de nosaltres les fem per allí la pàgina 500 del fòrum (com he vist que algun cop ho has fet a la primera plana) o la mil, així la gent no ho veu, i tu veuràs que n'hi ha d'altres que ja ho han fet abans.
Com a última instància, la TereSM o la KisparFidu et poden donar consells informàtics, en saben un munt elles, segur que et reben i t'ajuden amb força simpatia.

Molta sort!

Ferran

gracies per comentarme! Si vols entendre millor el poema, pots llegir el de "perdona'm si t'estimo" que és del mateix tema.

M'agrada com descrius amb tendresa el lloc on vius. felicitats!

merçi per llegir-me!

Bruna

Hola;

Les penjarem a coneixercatalunya.blogspot.com i al coneixer de www.guimera.info

El meu e.mail :

guimera.mora@gmail.com

P/D el sistema posa el limit de la excelència en el 10

Antonio

Ple de sentiments vers el paisatge que envolta el lloc on vius. Conec Bigues i Riells, i a Sant Miquel del Fai i he estat força vegades. Entenc que hagis fet aquesta descripció d'aquest indret tan peculiar que desprèn bellesa pels quatre costats.

T'ho diu un que viu a l'altre costat dels cingles de Bertí, a Centelles.

Per cert, la meva dona treballa a Sant Feliu de Codines, on hi ha el cim de les àligues, parlant de la cuabarrada...

Fotos molt ben trobades. Segueix així...