Bígama

Damunt del pensament m'enfilo de puntetes
i, alçada, estiro el coll per, dels balcons del jo
obrir-me als quatre vents els porticons del viure,
sentint com el gerani del meu cos, s'esfulla a pètals
plovent-me damunt meu, com si es tractés
de la sortida d'un casament mediàtic,
on jo m'hagués casat amb mi mateixa.
Amb la vida. Amb la mort:

bígama!