Bèsties i bestioles que parlen i no deixen parlar. L’odi al català i Torra.

Un relat de: ricardet

Són realment unes males bèsties els qui han insultat al M.H. President de la Generalitat Catalana acusant-lo de nazi, xenòfob i racista. El que succeeix és que aquesta gent és summament inculta ja que desconeix Ramon Llull, creador del català literari i savi reconegut en moltes matèries per tota Europa. Aquest senyor va escriure un llibre titulat Llibre de les bèsties que forma part de El llibre de meravelles (títol que va reutilitzar el poeta valencià Vicent Andrés Estellés per al que considere el seu millor llibre). En el cas del mallorquí, “es tracta (…) d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula. Llull planteja una trama complexa, plena de matisos, en què es poden seguir les maquinacions de Na Renard, la guineu, per aconseguir dominar el poder i exercir-lo des d’un segon pla.” . Ens movem en el terreny de les faules, on els animals parlen, gènere molt sovint adreçat als xiquets, que és el que Torra diu en el primer paràgraf. I no oblidem que una faula és una metàfora, no la realitat, encara que l’evoque.

QUATTROCENTO – Capella de Ministrers

Si el President parla d’un cas en un avió, on una dona va manifestar el seu odi al català, jo sóc testimoni d’un altre cas que va succeir a València fa un temps en un concert de la formació musical valenciana especialitzada en l’edat mitjana, que té gran projecció internacional, la Capella de Ministrers de Carles Magraner (el nostre Jordi Savall). En acabar l’actuació amb gran èxit, la gent no parava d’aplaudir. Van tocar un bis. Més aplaudiments i abans del segon bis, Carles es va dirigir al public en valencià per explicar la peça. Una dona asseguda al meu costat en la quarta fila a tocar el nas del músic, va posar una cara de bèstia salvatge plena d’odi i va alçar-se de manera hostil per a cridar l’atenció i mostrar el seu enuig perquè havia sentit parlar en valencià a València. Se’m girà per passar i no li li vaig fer cas perquè no em digué res i per fer-li saber que estava molestant el públic que seguia les explicacions de Carles. Sense mirar-me va dir-me: “¿Es que no va a dejarme pasar?” i jo li vaig dir: “Dona ja que és m’ho demana de manera tan simpàtica i amable… com no?” I se n’anà a fer punyetes fent bona cosa de soroll amb les sabates. El públic, com a mostra de recolzament va aplaudir de nou.

Quan es fa servir el castellà en casos semblants la gent escolta respectuosament encara que – com em passa a mi – m’estimaria més que el parlament es fera en valencià. Mayrén Beneyto i Rita Barberá no digueren mai ni bona vesprada en les seues xerrameques durant dècades de direcció del PP. Abans parlava de Jordi Savall; doncs bé, quan ha vingut a València s’ha dirigit al públic en català sense que ningú protestara, el que no passa amb Serrat, a qui sempre el sector espanyolista del públic li exigeix cante i pare en castellà. Hi vindrà al setembre).

https://rexvalrexblog.wordpress.com/2018/06/06/besties-i-bestioles-que-parlen-i-no-deixen-parlar/#more-23528

Comentaris

  • Comentari al comentari precedent.[Ofensiu]
    Joan Colom | 25-06-2018

    Subscric tot allò que ha manifestat Unicorn Gris sobre el relat de Ricardet. Si de cas, en la meva calitat de barceloní resident a la ciutat de València, substituiria
    "El valencià és una varietat dialectal del català igual que ho és el català occidental o el mallorquí" per
    "El valencià és una varietat dialectal de la llengua catalana, igual que ho és el català occidental, el català central o el balear".

  • Excel.lent!! M'agrada molt!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 20-06-2018 | Valoració: 10

    He xalat bastant amb aquest article teu. M'ha agradat molt. Crec que és una excel.lent redacció sobre el valencià i (si puc dir-ho) el català. I fas una menció al grandiós Llull.

    I tens raó en que cal respectar al president d'una altra nació. Jo em sentiria temptat d'insultar al Rajoy a la cara si el veiés però espero que em controlaria perquè cal ser educat (i no perquè no pensi que es mereix els insults). El Rajoy ja no mana però va tenir un mandat nefast.

    El valencià és una varietat dialectal del català igual que ho és el català occidental o el mallorquí.

    Bé, m'enrotllaria més però no voldria ser pesat.

    Molt bon dia, ricardet. (tindràs un diminutiu com a nom però em sembles grandiós en certa manera).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: