Bessons, no iguals!

- Mira, són ben bé iguals! -va dir una senyora quan els va veure.
L'Anna i el Pau se la van mirar, van girar-se l'un cap a l'altre i van fer cara de 'aquesta senyora no té ulls a la cara!'. I, amb un somriure, s'hi van acostar.
- Tinc dues mans -va dir l'Anna.
- I jo també -va dir el Pau. - I dos peus -va afegir, assenyalant-se'ls.
- I jo també -va fer l'Anna. - I dos ulls, i dues orelles i una boca i un nas!
- I jo també -va seguir el Pau. - Però l'Anna és una miqueta més alta.
- Sí -, va fer l'Anna. - I el Pau una mica més ros.
El Pau va acostar el seu cap al de l'Anna per que la senyora pogués veure que tenien el cabell diferent.
- A l'Anna li agrada jugar amb nines -va dir.
- I al Pau amb cotxes -va continuar l'Anna.
- A tots dos ens agrada anar a l'escola, al zoo i a la platja -van dir alhora.
Van mirar-se i van continuar dient:
- Però a cap dels dos ens agrada que ens renyin o que diguin que som iguals.
Van girar-se i van deixar la pobra senyora bocabadada, pensant que mai més no tornaria a fer un comentari com aquell.
I és que l'Anna i el Pau són bessons i ja estan cansats de que tothom es pensi que són com una personeta dividida en dos trossos. Hi ha qui pensa que amb un sol regal per a tots dos el dia del seu aniversari ja en tenen prou. Hi ha també qui pensa que sempre han de fer les coses de la mateixa manera. Fins i tot hi ha qui pensa que han de ser igual d'alts i han de pesar el mateix i se sorprenen quan no és així.
De vegades sembla que algunes persones vulguin jugar a 'Busca les vuit diferències' quan
els veuen. I sort que tenen que són nen i nena. Imagineu-vos com seria si fossin dues nenes o dos nens!