Cercador
Besllums.9: Sense ràfecs
Un relat de: franz appa- Compartir:
torno a ser aquell infant ple de por,
i també de vagues promeses intuïdes,
aquell perceptor a la bestreta del temps
que semblava que mai s’exhauriria.
Obro els ulls de cara al mirall,
i sóc de nou un esguard capgirat
cap a la imatge del que somiava.
Boires de l’ahir, rosades oblidades
en amagatalls de pell clivellada.
Sotjo amb les pupil·les dilatades
fins a fer-me mal la polida fredor
de l’espill que em torna la mirada.
Qui sóc ara? Sóc qui es pensa,
sóc l’ànim de trobar-me encara
passant sota la pluja, sense ràfecs,
i escombrant la pols abandonada.
Sóc el temps que se’m concedirà
i gratuïtament, i sense empara,
alço els ulls, i per un moment
se’m desfà entre les parpelles
el cau atàvic del vell temor,
de la rutinària fuga de la mort.
Comentaris
-
Fugir de la mort[Ofensiu]Frèdia | 15-01-2012
Sí, la vida és una permanent fuga de la mort. Sols, sense empara per protegir-nos, sense ràfecs com bé dius. A mesura que vivim va canviant el punt de vista. De menuts, pensem que és l’edat la que ens fa immunes o potser ni ho arribem a pensar. És quan anem envellint que ens adonem que juguem una partida d’escacs amb el temps, que en qualsevol moment pot tombar el nostre rei. No som, però, rivals fàcils. Ja que hem de jugar que sigui dignament fins al final. Un magnífic poema, franz. Com sempre.
-
Pensaments molt íntims...[Ofensiu]brins | 05-12-2011
Quin poema tan profund, Franz, m'has fet pensar, m'has fet sentir impotència davant de la mort, m'has fet emocionar...
Evidentment, a la vida, tot el que hem fet i tot el que hem pensat, continua viu dins nostre, res no mor, tan sols s'arrecera. L'ésser humà està compost de passat, de present i, també, de futur... d'un futur que mai no podrà canviar ni defugir.
Rep una forta abraçada, company,
Pilar -
El vell temor se'm desfà[Ofensiu]allan lee | 02-12-2011
com la remor en l'aire,
altres veus i altres paranys
que s'agombolen obstinats
a les darreres danses:
no cal dur l'estigma sobre el pit,
no cal ser fulla macada,
els sospirs són de la nit
i l'orgull de matinada.
Disculpa aquest poema idiota. Només volia significar que el teu m'ha captivat, d'alguna manera. Una abraçada
a
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168182 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com