Cercador
Besllums.5: La muntanya
Un relat de: franz appa- Compartir:
més propera mostra la seva pell vermella
i el verd de la capa pacientment dreçada
per les pluges de moltes estacions humides.
Si m’hi atansés encara, tot seria de mil colors,
I la seda seria esquerda, arruga i aspror.
Però sóc de la vall, jo,
i abans de grimpar-hi
enfilo coll avall fins albirar
del tobogan estant
la ratlla de claror blavosa
de la mar assolellada.
I m’hi deixo bressolar
com si em dugués la barca
per onades lentes, enllà,
fora de la bruna gentada.
No vol dir que de nit no torni a ella
els ulls miops que refusen el detall,
i senti en la pell nua i colrada d’agost
la seva crida nocturnal de salvatge calma.
Alforja, agost de 2010
Comentaris
-
Naturalment[Ofensiu]Bonhomia | 21-07-2011 | Valoració: 10
T'haig de dir, franz, primer de tot, que evidentment, com s'endevina, qui més qui menys, sóc el Sergi de sempre : ). L'equilibri mil.lenari, com tu esmentes al comentari del meu poema Química D'Oceans, és el que vol reflectir, però també i sobretot de manera crítica, com assenyales una mica, doncs en realitat és una crítica total i absoluta. Si t'hi fixes de manera simbòlica, ho entendràs perfectament.
El teu llenguatge a la crítica, com no ho havia de ser, venint de tu, traspassa la formidabilitat.
Pel que fa a aquest relat teu que acabo de llegir ( no sé si ho endevino ), sembla dirigit a una dona, escrit amb una dolçor insondable. Ets admirable, certament.
Bé, franz, salut i bona companyia!
Sergi
20-07-2011 -
Els ulls miops que refusen el detall[Ofensiu]allan lee | 27-06-2011
com un escut, una protecció
enfront tanta pell bruna,
brunzit de sorra i esquitxos,
quan saps que, on reposa o s'adelera la barca,
és el lloc obscur, mai prou ben estimat,
del cantó blau de l'esperança.
Quina, quina esperança podria ésser,
sinó el blanc i l'onada,
l'oblit, la rosa esfullada,
l'aroma encara
lligada als pètals que moren?
Estimat Franz, el teu poema és una delícia pels sentits. Una abrçada
a
-
Besllum encisador[Ofensiu]brins | 27-06-2011
Formoses descripcions de la majestuositat de les muntanyes; l'acurada descripció dels seus encants ja conforma un bell poema, però la bellesa literària dels versos permet fer volar la imaginació del lector...
Durant la vida, ens atrauen les siluetes pròdigues de moltes muntanyes, la gemada vegetació, els colors resplendents...però, tot reflexionant, comprenem que la terra mullada de pluja també ens pot fer relliscar o que el sol massa viu ens pot cremar la pell...Ens adonem que potser és millor contemplar tanta bellesa de lluny.
Rep una càlida abraçada, per la calor que fa i per l'afecte que et tinc,
Pilar -
Veneració i petitesa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-06-2011 | Valoració: 10
Davant la muntanya un es veu tan petit i sent tant respecte que costa dir res. Tu, en canvi, ho dius tot amb aquella naturalitat de l'observació i la transmissió amb lletres. M'has fet pensar en els Dolomites, dalt la Marmolada: cel blau, neu blanca, roca vermella, bosc blavós i prada verda. Ventall de colors i emocions. El cap de setmana que ve pujaré el Puigmal, el dia de l'aniversari de la meva costella. Pensaré en el teu poema. Una abraçada i fins aviat!
Aleix
-
Amb permís...[Ofensiu]nuriagau | 24-06-2011
Em fa molta por comentar poesies, sovint és perquè temo no encertar el missatge que ha pretès transmetre el poeta. Però potser l’objectiu és suggerir i fer que el lector faci la interpretació particular partint de les pròpies experiències. Contemplant aquesta possibilitat, m’atreveixo a compartir el missatge que he rebut llegint aquest poema.
El poeta contempla la bellesa de la muntanya i del mar. Les seves visions varien des de la perspectiva des d’on es situes. Només apropant-s’hi pot gaudir dels detalls dels colors d’ambdós paisatges. I a la nit, tot es confon i difumina.
Ens seguim llegint,
Núria
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168333 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com