Cercador
Besllums.3: Pels camins de desembre
Un relat de: franz appa- Compartir:
Aquest estiu els seus versos eren els meus camins
a les tardes que lentes lliscaven cap a l'ocàs.
I aquest hivern els camins ombrius i les rieres
eren versos que brotaven de la fecunda terra.
He seguit el rost camí
dels mesos de l'any,
amb llum i bona guia.
Camins ocres de Farners,
alçades del Turó del Vent,
alzines sureres i verns,
corriols encatifats de glans,
deus flairoses i torrents.
Tots aquells camins del fred de desembre,
aquells dels quals un cop, ja savi i vell,
va saber acomiadar-se, ric com va saber-se
d'una antiga passió
Ric com el caminant
Comentaris
-
Gràcies al meu pare...[Ofensiu]Bonhomia | 16-02-2012 | Valoració: 10
Quin final tan trist i quina poesia amb tanta força. Jo vaig descobrir Joan Vinyoli pel meu pare doncs em va regalar la seva Poesia Completa per un Sant Jordi de fa pocs anys. M'enlluernen també les seves poesies d'un encant a l'hora malèfic, traginador i dolç.
Sergi -
bonic, delicat, entranyable![Ofensiu]teresa serramia | 23-02-2011
paraules com pigments. Una a una dibuixant-nos un camí més enllà de tot camí.
Una gran, immensa, poètica abraçada....................... -
Homenatge vital[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 17-02-2011 | Valoració: 10
He vist un homenatge vital, a Vinyoli, a la vida i també a la mort. Tot lligat i descrit amb maestria que esborrona. M'ha encantat aquest poema i més als que hem passejat per aquesta ruta colomenca tan boscosa i suggeridora. Vida i natura, mort i natura, Vinyoli i natura; heus aquí una gran combinació que aconsegueixes transmetre al lector. Felicitats! Una abraçada.
Aleix
-
El teu fer poètic[Ofensiu]Marc Freixas | 17-02-2011
La meva admiració
pel teu fer poètic no té límits.
Cada poema teu
m'ensenya quelcom nou, amb olor de vers arran de gespa...
amb flaires d'aire pur, com quan cau una pluja fina
i ens quedem bocabadats
per trobar-hi tan benestar.
Una abraçada ben literària poeta.
No aturis mai per res ni per ningú
aquest teu llarg i ample camí d'escriure que ens regales.
Enhorabona un cop més.Seguiré llegint-te amb molt de gust. -
...[Ofensiu]gypsy | 05-02-2011
Sempre amb una profunditat que aclapara, com aquest sentit homenatge al gran poeta Vinyoli - que romandrà sempre viu en els seus versos - Quanta història al darrera franz, quanta gent sensible que es mirava la vida amb atenció, i la copsava en un instant aturat per sempre. Com tu, ara.
Una abraçada, t'admiro poeta. No saps quant
;)
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168220 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com