Besllums.16: L'ametller del terraplè

Un relat de: franz appa
L’ametller que s’aboca al terraplè
amb les arrels marcades com venes
estrènues a la pell seca del talús,
ha florit amb la mateixa ufanor
que els ametllers de més endins,
els que s’assenten còmodament
sobre marges o esteses planes.

O com el meu ametller, que em rep
joiosament enlairat damunt la tanca.
Vigilant del jardí aspre a l’hivern,
ell, que vaig salvar fa uns estius
de la sequera que en va matar altres,
deixa anar l’aroma subtil de les flors
tan minses sobre la terra somorta.

Potser demà la mestralada que diuen
que tornarà a bufar des de ponent
Arrencarà els pètals encara tendres
i despullarà en part les seves branques.
Tant hi fa, si aguanta la capsada,
si no cau l’arbre valent del terraplè,
deixeu que les flors es despullin.
Potser minvarà l’esplet, els fruits
més escassos seran, tanmateix,
més saborosos i potser preuats.

Tot just ha nascut aquest febrer
i l’any ja ens crema a les butxaques.

1 de febrer de 2013

Comentaris

  • les imatges ens reflecteixen....[Ofensiu]
    teresa serramia | 22-09-2013

    les rels com nervis..."les flors, el seu perfum.....El risc de les ventades....", que bonic, franz.....Són miralls que ens reflecteixen....
    també nosaltres traiem flors..., de tant en tant...
    També el cop de vent ens amenaça...
    Però les arrels de l'amor, de l'amistat sincera ens fermen fèrries i ens salven de la por..
    Gràcies Franz pels teus comentaris plens de saviesa i bondat. Gràcies!!!
    Rep el meu amor i admiració.

  • Franz[Ofensiu]
    Gabriel M. | 11-09-2013 | Valoració: 10

    Dir-te que el Senyor Frank Zappa és un dels meus músics favorits, és dir-te poc. Ara tenim la sort, des de no fa gaire, que per fi podem escoltar-lo a l'spotify i això és absolutament viciós.
    El teu poema, ple d'imatges i sensacions meravelloses. Un plaer gustós de lectura.
    Una abraçada amb tot el meu afecte.

  • amiga ametlla[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2013 | Valoració: 10

    Llegeixo aquest poema amb regust japonès i sabor mediterrani, tarragoní. En menjo de salades amb un bon jerez, en menjo granisades a Sicília dites màndorles (afegeixo impressionant granizat), i agraeixo l'espectacle de la floració aplaudint el febrer matiner. Poesia d'ametller lluitador, de fruit saborós, la senyora dels aperitius. Bon regust. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

168335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com