Besllums.14

Un relat de: franz appa
...com si m’haguessin bufat la veritat a dins...
Mercès Rodoreda, La plaça del diamant


Cerco camins entre la boira, com si
l’hivern no els hagués marcit,
l’esguard em llisca sobre el llenç
de l’aire quallat de la humitat
que no sé si sobreviu a la tardor
o anuncia la primavera precoç.
Tot és fora de temps, però madura
sobre els rellotges erts de la nit.
Suspesos entre el baf que endormisca
carrers, places, empedrats i arbrats,
els llums nadalencs són besllums
que fiten l’abisme urbà adormit.
La terra xiuxiueja en aquesta broma,
i som si em bufés la veritat a dins
tot s’activa i llampegueja i creix,
i és una la força de totes les veus,
remor dels dies que s’han consumit,
tija que s’enfila de pregona arrel.
Tronc que esdevé tió per a nou foc,
espurna que s’enlaira al cel gris
com una estelada cinta de llum.

25 de desembre de 2012

Comentaris

  • ostres, que trepidant!![Ofensiu]
    teresa serramia | 09-03-2013

    Que intens....Bo!!
    Domines la parla i el ritme se'ns emporta....
    Tu deus ser així d'impactant, és clar!!!
    Gràcies per comentar-me tan generosament....Gràcies per ser entre nosaltres, allargant-nos la mà, les teves vibrants paraules.., gràcies!!!

  • Saps comentar els poemes[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-02-2013 | Valoració: 10

    dels teus companys de RC amb la mateixa mestria amb la que escrius els teus propis poemes. Amb la visió especial de qui veu més enllà del que és obvi i utiliza la mirada per a dibuixar situacions i fer-les arribar al lector. El teu poema boirós, amb llums nadalenques i amb el temps que madura cap a la primavera, és un exemple més de la teva capacitat d'elaborar un món propi, on les paraules són un joc en les teves mans (o més aviat dits). Sempre em sorprenen els teus comentaris, perquè en fas realment literatura.

  • Preciós![Ofensiu]
    brins | 24-01-2013

    Quin reguitzell de belles metàfores,Franz; imatges sensibles que ens transporten al teu món interior alhora que ens desperten els sentits. Et felicito molt sincerament per saber plasmar en un full pensaments tan profunds.

    Fa temps que no sabia res de tu; de fet, ignorava que haguessis publicat els últims relats, i ha estat una gran alegria descobrir-los.

    Com sempre, una abraçada d'admiració,

    Pilar

  • gypsy | 15-01-2013


    Ostres Franz, quantes imatges fantàstiques, plenes i profundes que s'esdevenen en aquest món paral·lel que viu i batega de la mateixa forma que en el món real, o almenys, allò que ens sembla real.
    Llegir-te és obrir-nos a la introspecció, al pensament elevat, al luxe auster de les paraules ben dites.

    una abraçada!

  • Franz appa[Ofensiu]
    Gabriel M. | 28-12-2012 | Valoració: 10

    He trobat un poema talentós i ple de bones imatges i descripcions. Un escrit amb un vocabulari molt acurat i un ritme magnífics.
    Cordialment,

  • Aquesta broma[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-12-2012 | Valoració: 10

    Potser sí que el nostre temps viu dins d'aquesta broma. Potser sí que els llums nadalencs ens ho recorden. Segur que he vist un quadre ben emmarcat, amb colors suaus de tardor, però amb la pintura encara fresca, assecant-se. Un gran poema Frank, una bvona reflexió nadalenca i endavant! Una forta abraçada.

    Aleix

  • El cicle[Ofensiu]
    allan lee | 26-12-2012

    del tió i l'espurna, inacabable, creiem ara, una roda que ens reté, aquest temps que és amo nostre, que em volgut mesurar i no podem. La nostra religió és la de la lluna i la marea: ve, s'en va, torna. No ens han mostrat altre cosa: només entenem això. I el Besllum com miren els homes de la caverna, una pàl.lida referència al que no podem mirar amb uns ulls més grans. Quin poema, estimat Franz. Em sotraga i em commou. I què contenta estic de tornar-te a llegir aquí. No ens deixis tant temps seguit. El meu carinyo

    a

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

167393 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com