Cercador
Besllums.1
Un relat de: franz appa- Compartir:
A Joan Vinyoli, i per en Pep
Qui no ha encès mai aquesta brasa
a ple pulmó, amb mans tremoses,
qui no ha somiat la fi del món i el temps
no perviurà en aquest instant etern
que és el mateix dolor de la fugacitat,
la saviesa llampant de saber-se efímer.
Qui no ha atiat el foc amb seca fúria
no obtindrà aquesta pau de fresca pluja.
Juliol de 2010
Comentaris
-
És cert[Ofensiu]Bonhomia | 04-11-2011 | Valoració: 10
És cert que cal un esforç grandiós per entendre-hi, d'eternitats. És cert que cal tenir un coneixement sofert, una experiència tosca pròpia amb un mateix i sentir el foc i el glaç cremant o congelant la gola. El demés és normalitat i pobres il.lusions falses.
Sergi -
preciós, suggerent...[Ofensiu]teresa serramia | 01-03-2011
molt bé, franz...gràcies per les teves paraules encoratjadores...,
el teu relat té molta força, "el foc"..."la pluja"... Té màgia...La vida!! -
Grandíssim poema, franz![Ofensiu]Xantalam | 25-12-2010
Atiar el foc de la vida, sentir que revius en cada instant és viure la intensitat de totes les coses, amb la força d’un supervivent.
Bones Festes, el millor per a l’Any Nou, moltes abraçades.
-
Puresa[Ofensiu]Marc Freixas | 19-12-2010
Els teus poemes
traspuen una puresa essencial de metafores i realitats envers tot allo que vols transmetre.
Com ja t'han dit per aqui,
llegir-te es realment un exercici de reflexio intern
que desemboca en una qualitat literaria indescriptible!! -i si no t'ho ha dit ningu, doncs aleshores t'ho dic jo mateix-
Per mi
ets un poeta de cap a peus.
Fa molt de temps que segueixo els teus passos dins rc.
I avui
i ara
he tingut l'empenta suficient
per fer-te el reconeixement personal vers el teu immens talent.
Jo, com sempre continuare llegint sobretot els teus poemes, que es una molt bona manera de trobar inspiracions.
Mestre Franz, aqui em tens per al que vulguis...
una abraçada ben literaria. -
...[Ofensiu]gypsy | 02-12-2010
Ostres franz, llegir-te és obrir la porta a un trasbals intern a trobar-se indefensos amb nosaltres mateixos.
Quina meravella, mon dieu! -
Molt bo[Ofensiu]brins | 10-11-2010
Un poema curt, però dens i bell. Crec que conté metàfores tan riques, que poden, fins i tot, evocar missatges força diferents.
La poesia és això, però. Al lector, no li cal saber amb exactitud quins sentiments han motivat els versos del poeta, li cal, tan sols, sentir a la pell cada un dels versos.
A mi, personalment, aquest poema em parla de la fugacitat d'aquest món on tots deixem empremtes ben diferents, segons els nostres mèrits i mancances. Tots sabem que és un món efímer i transitori, però tots hi lluitem diàriament...Atiem constantment el nostre foc, per poder sentir la vida amb intensitat; ens mou l'esperança que demà gaudirem d'una pau que mai no serà caduca...
Fa temps que no t'enviava cap abraçada... Avui te'n faig arribar una de ben forta...
Pilar -
bones[Ofensiu]Aqueixa de Justsuquines | 09-11-2010
Bines Franz,
gràcies per aquest poema teu, en un dia com aquest,que no m'atura de ploure. Com a mínim a l'inrevés, anant de baix a dalt, reconforta pensar amb aquest foc teu.
Gràcies també per es teu comentari.
Records.
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168200 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com