Besavi a les palpentes

Un relat de: Marte LoPovo
El meu besavi matern era un home prim, serio i callat. Les vagues descripcions de la meva mare i la seva expressió en una fotografia vella m'ajuden a formular el misteri. És una figura agradable, una vacuïtat temporal en la qual puc reconèixer una imatge que desprèn certes característiques inexistents en la resta dels meus avantpassats. Com tinc poca informació sobre la seva persona puc omplir de mi tot el que manca. Era txec, però va lluitar a l'exèrcit britànic com a sentinella. Aquell vell; que no era mort, tampoc viu, tan sols aturat en aquella fotografia, insinuant-se. M'és agradable contar una anècdota, gairebé l'única que sé, del meu predecessor, sobre el seu temps a l'exèrcit britànic.
En un dels sondeigs habituals, avançant ràpid entre els racons del terreny, havia caigut una boira densa. Era perillós dirigir-se al terreny enemic sense saber del cert on s'estava. Tot i això va capbussar-se en la grisor de la muntanya. Un silenci amenaçador el turmentava i ell, expert en l'ombria matèria, intentava fondre's en la quasi inexistència de la humida extensió de fang, roca i clapes d'herba verd fosc. Es prenia seriosament la seva tasca i no desistia, passaven hores i hores. Va pensar que s'havien retirat o haurien canviat de rumb. Va tornar durant dies. La muntanya no s'acabava. Potser havia acabat la guerra i s'havien oblidat d'ell. Humiliant. S'imaginava els seus companys marxant, potser algun va girar el cap abans d'abandonar el campament deixant en aquell aire espès el dubte d'on seria aquell qui entregaven a l'oblit. Les primeres setmanes se li van acabar les provisions i va patir per la seva vida. Van passar mesos i anys de caminar, autòmata. Gairebé despullat amb tires d'uniforme per l'esquena i restes de símbols militars penjant arbitràriament pel cos cansat però encara tossut i violent.

Barbut, calb, li cauen les dents. De vegades, a la nit, vora el foc, s'allunya uns metres per amagar-se en l'obscuritat i escriu en les pedres coses incomprensibles. Mort de gana, mort de set, cec, desesperat, insatisfet, buscant, supervivent; esperant la mort amb llàgrimes de plom i un fusell a la mà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Marte LoPovo

1 Relats

0 Comentaris

139 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor