Besar-te

Sentats tots dos en aquell parc,
intercanviant mirades,
jo et vull besar,
tu també ho necessites.
Et vas apropant a mi,
i apartes la mirada,
jo segueixo desitjant,
besar-te.
M'agafes la mà,
està freda,
me l'ha acarones i em xiuxiueiges,
que fa bon temps.
Aquesta vegada jo aparto la mirada,
i em quedo pensativa,
mentre m'acaricies la galta,
i jo et miro indecisa.
Es paren els rellotges,
no existeix l'hora ni el temps,
ni una estona,
ni un precís moment.
Fas una empenta suau a ma barbeta,
em fa pessigolles la panxa,
em mires fixament als llabis,
jo necessito besar-te.
Cada cop t'apropes més,
jo et segueixo el joc,
aquell joc inventat,
tot i no sabent les normes.
Ens mirem bocabadats,
anem juntant les cares,
fins que els nostres llabis es toquen,
es besen, ens besem.
Aleshores ens separem,
i tornem a mirar a l'aire,
aquell que era fred,
ara bull.
Necessito mirar-te,
tu també,
ja ens hem besat,
però vull tornar a besar-te.