besar-se

io em dic anna amat xD! em va sobtar... jeje!

M'agrada la descripció d'aquest gest tan bonic com és besar-se, un petó, càlid... aiix quines ganes! jejeje!!!

vinga adew noi! segueix escrivint (si vols)!!

petons.!

hola Amat,
no sé si comentar-te el poema o el comentari: tots dos són bons.
:-)

El poema és genial, doncs amb quatre línies descriu tot el que tu comentes després.
Però quan tu comentes el teu poema, poses límits al lector... i t'asseguro que aquest poema dona més de si.

en fi, jo em quedo amb el poema i et deixo a tu el comentari

Segueix escrivint per poder-te llegir...
una abraçada

ufs... tot això sembla una tempesta entre tant moviment! No és positiu que quatre paraules quedin solcades en un desert de confusió lingüística, si més no, no és just. En fi, sigui com sigui hi diré alguna cosa al respecte.
Personalment aquest poema m'agrada força perquè aconsegueix anar una mica més enllà del que és purament lectura només perquè el seu ritme indueix a les sensacions d'un "morreo" com déu mana però parlat. En les primeres línies parla d' "el càlid de la meva boca" el qual a primera impressió sembla parlar de la pròpia llengua però després del "remou intrèpid el múscul" confessa: "abraça la meva llengua" i segueix amb aquest cúmul de coherents batzegades amb el "removent la teva boca" on el que desvelava una ambigüitat es tradueix visualment a quelcom que "remou la teva boca". Seguidament poesia de la més humil, com qualsevol fa amb senzillesa el seu bes mentres "esquerda la paraula de silenci humit" i després delimitant la porció de la realitat en la que "la gravetat es converteix en un joc adult" on aquesta adquireix tal importància que considerem "un petit espai ple de gestos quilomètrics...".

Gràcies a tu mateix per arribar fins aqui, però no t'acostumis a tal nivell d'anàlisi...

Amat!

ufs... tot això sembla una tempesta entre tant moviment! No és positiu que quatre paraules quedin solcades en un desert de confusió lingüística, si més no, no és just. En fi, sigui com sigui hi diré alguna cosa al respecte.
Personalment aquest poema m'agrada força perquè aconsegueix anar una mica més enllà del que és purament lectura només perquè el seu ritme indueix a les sensacions d'un "morreo" com déu mana però parlat. En les primeres línies parla d' "el càlid de la meva boca" el qual a primera impressió sembla parlar de la pròpia llengua però després del "remou intrèpid el múscul" confessa: "abraça la meva llengua" i segueix amb aquest cúmul de coherents batzegades amb el "removent la teva boca" on el que desvelava una ambigüitat es tradueix visualment a quelcom que "remou la teva boca". Seguidament poesia de la més humil, com qualsevol fa amb senzillesa el seu bes mentres "esquerda la paraula de silenci humit" i després delimitant la porció de la realitat en la que "la gravetat es converteix en un joc adult" on aquesta adquireix tal importància que considerem "un petit espai ple de gestos quilomètrics...".

Gràcies a tu mateix per arribar fins aqui, però no t'acostumis a tal nivell d'anàlisi...

Amat!

(evidentment no m'autovaloraré :)