Besa'ls per mi

...Besa'ls per mi, és un dels que més m'agraden de la teva obra publicada a Relats.

Avui l'he retrobat tafanejant la llista de "L'editora destaca...", i n'he pogut gaudir, un altre cop, de la seva lectura.

Un petó, i gràcies pels teus escrits,

LLIBRE

Lavínia,
Aquest també és un relat on les emocions fan parlar al narrador.

Celebro que el que glateix rere cada paraula és una fiblada d'esperança.
Brutalment cristal·lina, culta, diàfana, mai rancuniosa. Excel·lent.

El que és difícil, sovint, malauradament, és fer les coses senzilles. Tu tens el do de trobar la justa mesura en la paraula.

1. Mirar l'endemà.
2. No refiar-nos d'una rigidesa inoportuna i freda com el marbre.
3. Convé tastar el silenci, naturalment! sobretot si tens algú prop teu que allunyi les temences, besant-les, en nom teu.
4. Els amor antics, com a màxim bressolar-los.

Trobo molt encertat delegar, encara que sigui a les ones, aquesta difícil i bella comesa.

Encertadíssima, Lavínia. No t'ha calgut, efectivament, crear un personatge literàriamenttemible i després amb la deguda temperança retòrica assuajar-ho.

Hi veus molt clar i valoro moltíssim que destil·lis un decòrum tan elaborat, del qual, n'estic convençut, poc a poc, n'anirem gaudint i aprenent amb absoluta sinceritat.

La teva cultura és ingent i en reclamaré, si em permets, la seva visió sempre generosa i indulgent. No sóc gens pretensiós, ans al contrari, ben humil.
Ben bé que ho saps; aquesta és la meva fina ironia.

Fins una altra, una abraçada.

PS:
Per cert, no passis ànsia, li he llegit un poema teu, sense retòrica barroca, i s'ha esvaït: l'he convertida en una princesa encantadora... gràcies a tu, li ha arribat al moll de l'os.

Una poesia senzilla, elegant i profunda.
Segueix així.

"Tasta el silenci" realment la frase m'agradat moltisim!! Potser sóc molt rara, però "ole", a mi em torna boja el sileni i trobo que aquestes tres paraules, ho han perfilat pefectament.

Hi ha vegades que la poetessa té la necessitat de compartir els sentiments i les vivències des d'una mena d'anonimat, i això ho aconsegueix amagant rere paraules les veritats, jugant amb cada mot. Perquè cada paraula té un sentit, un significat especial que potser només ella coneix, i que el lector interpreta, lluny del joc d'amagatotis i de simbologies que s'ha creat, segons l'accepció pròpia del mot.

Penso que el teu és un poema críptic, i que potser el podria interpretar llençant idees al vent perquè aquest les barregés i me les tornés en forma d'il·lusions, o somnis, o projectes, o records. Però possiblement quedaria ben lluny de comprendre el que has cantat.

En definitiva potser es tracta de no plorar els antics amors perduts, morts ("àngels fràgils
vestits de marbre"), que malgrat aquest estat "són forts". I el que cal és mantenir-los en la memòria, tot just bressolats, i no lluitar contra ells, perquè aleshores poden arribar a fer més mal.

I si no... és que no és això.

Salut!

LLIBRE