Conta/canta/besa

Un relat de: Na_Gretel
Al cantant/contant el vaig veure/escoltar cantant/contant la vida, i jo que no podia deixar de preguntar-me que si no serà que s'estimava la música més que cap altra cosa, el cantant que conta coses cantant-les dins d'un avió de paper. Perquè el veia jo cantar molt a prop del micro, i també escoltava el so dels llavis fregant-ne la superfície rugosa i freda, i tot semblava massa rellevant per a la història, per a no haver-ho rumiat abans, ni que fóra de forma inconscient. Perquè el pensament "vaig a cantar besant el micro" doncs com que sembla un poc rar; sí, sí, totes ixes lletres normals formen ixa frase rara, però serà d'ixes coses -supose- que el cos pensa sense dir-t'ho i de sobte ho estàs fent, que t'estàs posant roget davant la xicona, o que te n'adones que tens fred quan portes cinc minuts de rellotge(fill-de-puta) fregant-te les mans per escalfar-les.

El cas és que aquell cantava/contava besant el micro i un poc que es besava a sí mateix, perquè besava les lletres de les cançons, que quedaven atrapades en eixos mini-mini-mini-mil·límetres que diuen què hi ha entre dos coses que estan juntes-unides-apegades-molt juntes, com els seus llavis i el micro, i també besava la veu que entonava les lletres de les cançons, atrapada d'igual manera, i com que resultat que les lletres i la veu són tot ell, doncs que s'estava besant, en un exercici de reflexió pur i ple d'amor (en els mini-mini-mini-mi·límetres caben moltíssimes coses).

Però a banda de besar-se a sí mateix no deixava de besar el micro, que és una cosa que amplifica el sons, i les veus, i les veus que canten lletres de les cançons, i també els besos (que també fan soroll, encara que siguen castos i tímids, que morrejant el micro tampoc estava, home) (però no hi havia menys passió per això) i aleshores que era com que estava besant a tothom i jo com que no tenia micro per a tornar-li el bes, em vaig haver de conformar en flotar en l'aire una miqueta, un parell de mini-mini-mini-mil·límetres, que com eren tan mini, doncs ningú no es va adonar que jo flotava un poquet en l'aire.

O potser estàvem tots a la mateixa altura, flotants enamorats que no s'estimen ni al príncep ni a la princesa, sinó al trobador, que te conta i te canta, i te canta/conta i això és perquè enmig hi ha molta vida i molt de bes que, més que als micros, és a tu, i a ell, que se'ls doneu als llavis i a més llocs que no aneu dient por ahí (i menys davant de micros), i per això justament hi ha coses que contar i que cantar, i per això aquell s'estimava la música més que cap altra cosa, perquè és com sa tonaeta i sa lletra i sa rima de sa vida, que li dóna moltes emocions que són aixina i també de l'altra manera, i la música com que li ho condensa tot i per això s'emociona i canta besant al micro.

Perquè en realitat està besant la vida i la música, perquè en realitat per a ell no hi ha diferència.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Na_Gretel

7 Relats

14 Comentaris

8031 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63