Bes

Un relat de: andalús
A Xavi qui m’ho explicà


Et vaig veure com mai abans havia vist res i sabés que podria tocar el foc sense cremar-me o pujar pel centre del teu cos per escampar-me, com la sang d’un trèmul a frec d’un torrent, com si conegués la massa del perfum i el sospesés, com qui pesa un sospir o un alè. El silenci.

I ens besàrem.

Com una muralla que ensorrés amb el dit, com si em nasqueren als peus arrels o m’enlairés aferrat al terra com els trèmuls del torrent. Com un nen que es posa dret.

Des de dalt vaig veure’ns. Giravoltaven com l’argila al plat del terrisser. Papallones amb llengües eternes xuclaven el nèctar dels cabells, ens llepàvem la mel de les abelles dels nostres ventres.

Ens besàvem.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer