Benvinguts

Un relat de: sico fons

Tothom va poder veure la nau espacial. Era lluenta i allargada amb una forma que recordava vagament una granera, i després de volar durant una estona pel cel de la ciutat, va decidir aterrar per fi a l'únic lloc que pareixia adequat a les seues enormes dimensions: el camp de futbol.
Tothom hi va anar a corre-cuita; calia no perdre's l'espectacle; sens dubte allò era un esdeveniment històric.
La multitud s'empenyia amb neguit per tal d'aconseguir un lloc escaient que permetera una bona visió.
Aviat hi van acudir els de la televisió, la ràdio i la premsa escrita. Després arribaren les autoritats i la policia. Realment ningú no en sabia què fer.
La nau espacial, procedent d'alguna llunyana galàxia, romania quieta com descansant després de tan llarg viatge i la gernació esperava expectant sense acabar de tenir clar com se suposava que s'havia d'actuar ara. ¿Com reaccionaven les persones en les pel·lícules americanes quan es trobaven amb un marcià?
Per fi -i per a goig de tots- s'obrí una porta lateral de la gegantesca nau i aparegueren quatre petits éssers. Tots just farien un metre d'alçada, tenien cara de sargantana amb orelles enormes i tres ulls al front, i el seu color, tot depenent de la intensitat de la llum, podia anar des del verd color de pèsol fins al groc intens tot passant pel roig com una bandera comunista i el blau camisa falangista.
Tots els presents, absolutament tots -jo també hi era- amollàrem una exclamació de sorpresa. Hi hagué alguns crits histèrics i un parell de desmais. I fotos, moltes fotos que se n'hi van fer.
Ells, els quatre extraterrestres, no semblaven menys sorpresos. Hi romangueren durant un temps tot fitant-nos amb curiositat i si bé ningú no ho hagués pogut assegurar, va haver-hi qui va afirmar que ens observaven amb un petit somrís amistós. Un d'ells alçà la mà dreta i digué unes paraules inintel·ligibles. El públic esclafí de joia i emoció.
Finalment, hi arribà un nou escamot de policies amb uniforme. Avançaren amb seguretat i decisió envejables cap als éssers dels estels i encetaren una breu conversa amb ells. Quin idioma utilitzarien? Coneixerien llengües estrangeres?
En acabant -i per a consternació de tots nosaltres- els policies emmanillaren els canells dels viatgers espacials -de tots els 5 braços que posseïen cadascun- i se'ls endugueren detinguts. Un dels agents de l'ordre, un tinent, els llegí els drets de manera rutinària.
Pujaren els quatre "marcians" a un vehicle oficial i marxaren del camp de futbol. L'espectacle s'havia acabat.
Més tard coneguérem alguns detalls. Pocs, però.
Els de la policia eren de la brigada d'immigració. Tot complint amb el seu deure, havien procedit a identificar els estrangers i com aquests no disposaven de cap paper que acreditara la seua identitat havien estat immediatament arrestats.
A hores d'ara romanien en una cel·la de la comissaria de la ciutat en companyia de 5 senegalesos, 3 magribins, 2 colombians i 1 lituà. Quan s'esbrinara la seua procedència -feina molt més complicada del que pareixia- serien immediatament repatriats. I encara gràcies, que havien decidit no aplicar-los la Llei Antiterrorista.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer