Cercador
Benvinguts cinquanta!
Un relat de: bocidecelDiuen que els "0" són devastadors. En fas cinquanta, els amics expliquen acudits fàcils, la família et mira i, arronsant el nas, comenta: "com passa el temps!! I tu et mires la panxa i penses: "no n'hi ha per tant, si estic més o menys igual!"
T'anomenen una persona madura, la memòria comença a fer figa, no et veus bé d'aprop i dormir ja no és el mateix. Però saps que les arrugues parlen de saviesa, que els ulls vessen estimació, que els llavis expressen tendresa i les mans aixopluguen i fan companyia.
No pot ser que ens faci por aquest bagatge!!
No pot ser lletja la tardor!!
Comentaris
-
Felicitats![Ofensiu]nuriagau | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
El que jo faig...[Ofensiu]Silent | 14-07-2008
A partir dels cinquanta, jo vaig capgirar els nombres.
Vaig tornar a la infantesa als 05
l'any següent, adolescent amb 15
vaig acabar de créixer als 25
i ara, amb 35, començo a posar-hi seny!
-
M'ha fet gràcia això dels 50![Ofensiu]rnbonet | 19-06-2008
I sobretot, l'humor i bonhomia que he trobat després de llegir el text.
Tu, viu i espera (bo, això d'esperar és un dir!), que tot s'allarga quan ens fem grans: els dies, la paciència, la família,els compromissos,... I com si fa no fa se'ns passa el temps...
Que vaja bé! I mestrestant... SALUT I REBOLICA!
PS. Em sembla que no mai t'havia comentat. Llegit, potser!
-
Ai! El temps...![Ofensiu]- | 19-06-2008
Aquest breu relat m'ha recordat ràpidament un poema irònic i simpàtic de Mario Benedetti, es aquest (evidentment no goso traduir-lo):
Síndrome
Todavía tengo casi todos mis dientes
casi todos mis cabellos y poquísimas canas
puedo hacer y deshacer el amor
trepar una escalera de dos en dos
y correr cuarenta metros detrás del ómnibus
o sea que no debería sentirme viejo
pero el grave problema es que antes
no me fijaba en estos detalles.
Gracies pel teu comentari!
Rosella -
FER-NE CINQUANTA ES DURILLO![Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 13-08-2007 | Valoració: 8
PERÒ ENS QUEDEN TANTES COSES PER FER! JO ARA MATEIX ESPERO L'ANY VINENT EL CASAMENT DE LA MEVA FILLA GRAN I DE SEGUIDA ALGUN NET... O NÉTA, TREBALLO, SURTO AMB EL MEU MARIT AQUÍ I ALLÀ, PUC TENIR CURA DELS PARES I TAMBÉ DEL GOS DE LA MEVA FILLA PETITA, QUE MES VULL? JA, JA, REALMENT SOM GRANS, PERÒ PER AIXÒ PODEM FER TOT EL QUE FEM, L'EDAT ENS DONA MOLTA PACIENCIA I SABIESA, SOM ELS AMOS DEL MON. UN PETO!